Que no us arrosseguin a l'abisme





La drogodependència és un drama social infinit. No diré res que no revelin les xifres ni les amargues experiències que tots coneixem al nostre voltant. De tota manera, mai no està de més reflexionar sobre la temptació de determinades actituds redemptores, que poden conduir a la bogeria a propis i estranys. A banda d'aquells que sofreixen el problema en primera persona, no és gens banal tenir en compte els éssers estimats, perquè poden viure el seu procés tant o més intensament. És possible que sorgeixi un bloqueig glacial davant d'un ésser humà que ha emprès un incomprensible camí cap a l'autodestrucció. Amb o sense retorn. La impotència, la ràbia o la tristesa brollen incansables davant la complexitat d'un trastorn que a vegades es resisteix a revertir. Afortunadament, hi ha moltes persones que escullen la vida, però també n'hi ha d'altres que es decanten per la mort. És dur, però hi ha toxicòmans que no se'n surten. Perquè sortir-se'n no és gens fàcil. La tolerància envers determinades substàncies dificulta enormement la presa de consciència. La línia que separa el consum excessiu de l'addicció tot sovint és difusa per a l'entorn. Poden passar molts anys abans que s'obrin els ulls de manera definitiva i a vegades és massa tard per reaccionar. Es tracta d'una malaltia, si. Però no d'una malaltia convencional. Qui la sofreix és víctima de si mateixa i només serà ella qui en podrà sortir, per més ajudes que sorgeixin pel camí. Si no està disposada a fer un pas definitiu cap a la sortida, la família o la parella, poca cosa podran fer per evitar que continuï l'espiral de consum. Malauradament, també hem de dir que la recuperació és complicada perquè no és apta per a totes les butxaques. Moltes teràpies de rehabilitació tenen un cost elevadíssim, només accessible a uns quants privilegiats. De tota manera, penso sincerament que aquest és un altre tema. Com deia, considero fonamental ser conscient dels propis límits i no cedir a determinats xantatges emocionals. L'estimació i comprensió vertaderes no estan renyides amb la fermesa, ans al contrari. Finalment, qui ha escollit la drecera macabra, no han estat pas els germans, els pares o els amics. La seva vida és una altra. Per quin motiu haurien de transitar ells també cap a l'abisme?



Comentaris

Traducció del blog