Joves, preservatius i bisbes


La postura de l'Església respecte el preservatiu és sobradament coneguda. Com bé sabeu, el Papa ha fet una tímida aproximació a la seva acceptació, només en casos de prostitució. Malgrat tot, els bisbes espanyols s'hi han oposat, perquè consideren que el seu ús sempre es dóna en un context d'immoralitat. Increïble però cert. Si hagués de rebatre aquesta idea, no sabria ni per on començar. Què deu ser la moralitat, segons el seu criteri? Si pensen que la castedat i la monogàmia són les úniques fórmules realistes de prevenció, deu ser que viuen en un altre planeta. O pateixen un cinisme incurable. Mai no està de més recordar algunes dades, per si les mosques. La transmissió heterosexual del VIH és la principal causa de contagi en els països amb major taxa de persones infectades. Als Estats Units i Europa, malgrat que la primera causa és l'intercanvi de material per al consum de drogues, la relació heterosexual no segura s'ha convertit en la principal via d'increment de casos en la darrera dècada. Segons les estimacions, aquesta tendència es mantindrà en el futur. Es calcula també que la meitat de les infeccions es dóna a la franja compresa entre els 15 i els 24 anys d'edat. Tot i els avenços en el terreny del tractament i les vacunes, encara és la prevenció, a través del correcte ús del preservatiu masculí i femení, la principal arma per a combatre la pandèmia. Les idees catòliques sonen extremadament anacròniques, en aquest context, però ens podríem preguntar si tenen alguna remota incidència en el comportament sexual dels adolescents. En un estudi realitzat a la Universidad de Vigo, van estudiar quines creences -bones predictores de la conducta- influïen en l'ús del preservatiu masculí, entre joves sexualment actius, de 18 a 27 anys. Entre moltes conclusions interessants (que podeu consultar en l'enllaç), van trobar que els joves, malauradament, no l'utilitzaven sistemàticament i que hi recorrien més com a mètode anticonceptiu que per frenar les malalties de transmissió sexual. Els mètodes hormonals per a prevenir l'embaràs podrien ser-ne substituts i generar més riscos, sobretot entre les noies. Elles tenien més en compte creences vinculades a la seguretat i l'afectivitat mentre que els nois valoraven més les relacionades amb el plaer. La manca de fluïdesa en el diàleg interpersonal i la dificultat per a comprar preservatius, també podien interferir en l'ús responsable. Les campanyes preventives farien bé de valorar tots aquests resultats, per tal de millorar la seva efectiviat. Per altra banda, tenint en compte que Espanya és un dels països més afectats per la Sida de l'oest d'Europa, els bisbes espanyols i els seus acòlits mediàtics podrien plantejar-se abandonar d'una vegada per totes el seu paper d'esculls en el desenvolupament d'una correcta educació sexual entre els joves. Pel bé de la sanitat pública, no seria més assenyat que moderessin el seu to de censura?



Comentaris

Clidice ha dit…
Molt em temo que encara viuen amb el paradigma que la sida és cosa de heroïnòmans i homosexuals i, és clar, els catòlics no les fan aquestes coses no? La reserva espiritual d'occident li deien, potser encara li ho diuen, ves a saber.
Clidice, el que passa és que, en aquest afer, no estem parlant de creences religioses ni res per l'estil sinó d'una qüestió de sanitat pública. Penso que caldria plantejar molt seriosament fins a quin punt determinats missatges intoxiquen l'opinió pública i l'encaminen a conductes de risc per a la salut. ¿Què passaria si algú comencés a dir que el tabac no és cancerigen o que conduir a 250km/h sense cinturó de seguretat no comporta cap risc?

Traducció del blog