Catalunya és miop. Qui li posa les ulleres?


Tenia vuit anys. M'havia acostumat a no veure res a la pissarra. Pensava que aquella era la forma natural de percebre el món, que no hi havia res d'estrany en no entendre un borrall del que succeïa al meu voltant. Un bon dia, en una visita mèdica rutinària, em van plantar davant d'una paret blanca, amb tot de taques borroses. Què hi llegeixes allà? Res de res. Potser hi hauria de llegir alguna cosa? Afortunadament, em van col·locar unes ulleres i a partir d'aquell moment tot va tornar a tenir sentit. No calia pescar al vol paraules soltes ni altres senyals que desxifressin les imatges inintel·ligibles del meu entorn. Fins avui.

Roberto Saviano explicava en una entrevista que vivim en un país miop. Parem una atenció desmesurada a diversos temes que no tenen una importància excessiva i, en canvi, no percebem de quina manera la camorra napolitana campa al seu aire per la Ciutat Comtal, per exemple. Francesco Forgione, autor del llibre Mafia Export, descriu Espanya com el paradís de la màfia italiana, atesa la laxitud de les nostres lleis. Barcelona i la Costa Brava són dos enclavaments clau per entendre els moviments d'aquestes organitzacions criminals. Després ens permetem el luxe de criticar el país d'Il Cavaliere. Com si aquí estéssim per tirar coets. El portal de Julian Assange, per la seva banda, ha revelat recentment que la màfia russa també s'hi sent molt a gust a Catalunya i ha assenyalat el gabinet Cuatrecasas com un dels favorits per a defensar els seus interessos. Han de venir de fora, per col·locar-nos les ulleres? Sembla que sí. Allà on nosaltres hi veiem una vaga salvatge, a Europa hi distingeixen una impresentable reacció del Govern. Mentre aquí enlairem als altars els pares de l'olimpisme, mereixedors de carrers i grans honors, a fora, es riuen d'un franquista que es va canviar impunement de jaqueta, per dedicar-se a variades corrupteles i viure en la més desfermada de les opulències. I així podríem seguir, posant exemples i més exemples, que més val no citar per no embolicar la troca. La corrupció ho podreix tot, lentament, mentre nosaltres estem enfeinats en altres qüestions, que són d'un altre planeta. Ja ens hi hem acostumat. Per què hauríem de canviar?



Comentaris

Traducció del blog