Almudena i l'enverinament


Inés y la alegría és la primera entrega de l'ambiciós i galdosià projecte literari d'Almudena Grandes , al voltant de la Guerra Civil espanyola, que consta de sis volums: Episodios de una guerra interminable



Després de transitar per davant de les imatges captades per Centelles, em vaig quedar atrapada en el passat. Sé del cert que aquesta no és una reacció només meva sinó que comparteixen la majoria de persones que contemplen amb tanta claredat el seu bagatge històric immediat. Festes populars, revoltes, milicians, criatures, dones, dirigents exaltats. La felicitat i el dolor, la pau i la tragèdia. La mort o la supervivència. Et posseeix el desig de saber-ne més i més, de connectar l'abans amb l'ara, d'elaborar minucionsament un mosaic estructurat que doni sentit a l'actualitat, tantes vegades indesxifrable. Han estat molts -massa- anys de clandestinitat i forats negres. Volem saber, com deia la Milá en els seus anys de periodista. Un cordó umbilical invisible ens uneix a totes aquelles persones que van lluitar i sofrir per un país més democràtic. No podem abandonar-los, ja no, de cap manera. Elles i ells ens ajuden a entendre millor determinats retrocessos, en un progrés que mai no és lineal. Nombrosos artistes, des de diferents disciplines, han elaborat els records, malgrat que ara vivim un apogeu especialment destacable. Encara que benvingut, embrutat políticament.
Mentre elaborava el meu particular enfilall històric, Centelles em va conduir a Almudena Grandes i els Episodios de una guerra interminable. Ja devoro amb fruïció Inés y la alegría, el primer de sis volums, basat en un fet poc divulgat de la postguerra, ocorregut a la Vall d'Aran i que, segons remarca l'autora, podria haver truncat el curs de la dictadura. Em resulta molt atractiva la vinculació que estableix entre les petites històries humanes i la història amb majúscules (els cossos mortals i la història immortal, com ella els anomena). La primera, tan rellevant com menystinguda. Les vicissituds de Dolores Ibárruri i Jesús Monzón, es creuen amb la d'Inés i Galán, petits herois quotidians. Encara no l'he acabada i ja espero amb impaciència la següent entrega. L'escriptora madrilenya, que ha tractat extensament el tema de la memòria, explicava en una entrevista que es va enverinar amb totes les vivències individuals, que anava descobrint mentre es documentava per a les seves novel·les i a les quals sentia que calia donar forma literària, com si volgués rescatar-les de les profunditats d'un oceà. Gràcies a la seva brillant capacitat narrativa, ja ha contagiat a centenars de milers de lectors. És evident que Almudena té les seves fòbies i fílies particulars, són ben conegudes i es noten perfectament en el relat. De tota manera, ningú ha dit que s'hagi d'anar a cercar una veritat incontestable i única. És una peça més, d'aquest fris inconclús, interminable i oblidat que van ser la Guerra Civil i la postguerra. Al capdavall, sempre necessitarem buscar, desenterrar i construir. Forma part de la condició humana, no?



Comentaris

Traducció del blog