I si em fes tarotista?

El boig

En el decurs de la meva trajectòria professional, més intensa que llarga, he conegut diverses persones aficionades a tirar o fer-se tirar les cartes del tarot. En una època de tendra joventut, vaig estar interessada en un llibre fascinant sobre Jung, que aprofundeix en el seu simbolisme. Haig de dir que pràcticament no he conegut ningú que s'hi dediqui de manera mínimament honrada. Més aviat he topat amb farsants de tota índole, que treuen tant de profit com poden del sofriment aliè. Sempre hi ha algú que està desesperat per escoltar el que desitja sentir, no pas el que vertaderament necessita, des del punt de vista de la salut mental.

El cas és que, tot fent números, m'he adonat que ser tarotista resulta bastant més rentable econòmicament que dedicar-se a la psicologia. Si tires les cartes a casa -com fa molta gent- no has de gastar en despeses de local, ni pagar-te els autònoms. Tampoc t'has d'esprémer gaire el cervell, a l'hora d'elaborar teràpies a mida de cadascú. Pots cobrar una bona picossada per cada tirada i anar-te'n a dormir tan tranquil·la, que de ben segur que la clientela es mantindrà... mmm... Potser faré un cop de cap!

Comentaris

Clidice ha dit…
no m'he fet tirar mai les cartes, ni llegir-me res, que no m'agrada mantenir penques més enllà dels legals i imprescindibles (llegeixi's polítics i altres espècimens). Però si muntes "xiringuitu" i necessites algú amb un barret de cucurutxo i una bola de vidre avisa, només cal que hi posis la taula camilla.

Sempre m'he preguntat perquè la majoria de persones tenen tanta mania a creure que només a ells els passen coses dolentes. Així, és natural acabar en mans de tota mena de xarlatans i cures màgiques. Quan no s'és objectiu amb la pròpia realitat, difícilment se'n pot ser en reparar-la.

Ah! i a més no pagaràs impostos, un "xollo" vaja! :)
Per enredar la gent s'ha de servir i, per sort o per desgràcia, no estic feta d'aquesta pasta. El que és segur és que pots treure'n un bon rendiment, quan una persona està passant per una mala època és molt més vulnerable a caure en mans d'algun farsant...
Albert B. i R. ha dit…
Hi ha gent que fins i tot guia les seves passes segons el que els hi han "llegit" a les cartes del tarot. És que s'ho creuen! És un gran negoci!
Lluís Bosch ha dit…
Jo també vaig sentir fascinació per aquell llibre de Jung i per algun altre on toca el tema, i l'esoterisme adivinatori en general. Tot allò de la sincronicitat és molt interessant.
Però és cert que els suposats "professionals" del Tarot sempre tenen una ombra molt gran de negoci potiner i groller.
Albert, la veritat és que, en aquest món parapsicològic, s'utilitza un llenguatge molt opac i és molt fàcil manipular la gent. Pot ser realment perjudicial per a la salut mental...

Lluís, realment és així, tot i que penso que el Tarot té un simbolisme molt ric i de manera responsable es podria fer un treball interessant, però molt em temo que, tal com tenim el panorama, això encara és ciència-ficció!