Bruixes (I)


La Bruixa de Hansel i Grettel, il·lustrada per John Batten


Si pensem en la paraula 'bruixa' és probable que ens vinguin al cap associacions majoritàriament negatives. Una dona és una 'bruixa' quan es comporta de tal manera que només amarga la vida als altres. Això no obstant, també podem referir-nos a persones que tenen certa intuïció sobre el futur o les intencions ocultes dels altres. El llenguatge popular ens brinda una aproximació als diferents aspectes d'aquest arquetip. Podem entreveure que no només encarna la maldat, sinó que també pot constituir una ajuda a les nostres vides, si la sabem entendre en profunditat.

Un dels personatges més temuts i alhora fascinants dels contes de fades és, sens dubte, la bruixa. Resulta un personatge imprescindible en moltes històries. Sense ella no passaria res, tot seguiria en la normalitat. En llenguatge psicològic, sense aquesta presència ombrívola, no hi hauria creixement, procés ni evolució. La bruixa, ja ho hem dit, té diverses cares. És malèfica i perversa però també ens ajuda a aguditzar els sentits, ens fa més savis perquè ens acosta al costat fosc de la vida. En alguns casos, els protagonistes dels contes surten ben parats del contacte amb ella. En d'altres, però, la relació és massa temerària i se n'hauran de pagar les conseqüències...
En coneixem moltes, de bruixes. La de Hansel i Grettel és especialment abominable per voler menjar-se els pobres infants desvalguts; la de la Bella Dorment condemna la pobre donzella a un son profund, com a venjança per no haver estat convidada a la festa del seu naixement; la de la Blancaneus també l'adorm, no amb un fus sinó amb el verí d'una poma; la madrastra de la Ventafocs es pot considerar una bruixa, que obliga la noia de les cendres a fer treballs forçats. Hi ha d'altres bruixes en els contes de fades d'arreu del món. Una de les més conegudes la trobem en els contes russos; el seu nom és Baba Yaga i viu en una cabana enmig del bosc, lloc d'iniciació per excel·lència. La Baba Yaga es posa penjolls fets de calaveres i a vegades es menja la gent... però també és coneguda per oferir ajuda a qui la serveix.
Què representa aquest personatge en el nostre psiquisme? Som capaços de reconèixer la bruixa que portem dins? Som prou conscients de la nostra part fosca? Sempre ens juga males passades, la bruixa? Podem aprendre a escoltar-la?

(Continuarà...)

Comentaris

Clidice ha dit…
una bruixa: Circe, germana d'una dona que té tractes amb bèsties: Pasifae, la mare del Minotaure. I sempre vençudes per un home savi i agosarat. La saviesa femenina i de la terra enfront del mascle alfa. Diga'm susceptible, però sempre he trobat el missatge subliminal massa evident.
Clidice, tot depèn de com ho interpretis. Els mites, els contes i els somnis estan plens de símbols. La interpretació que en podem fer no és rígida ni estàtita sinó que ens ofereix infinites associacions... Una altra cosa és que moltes narracions originals hagin estat adulterades expressament per encaixar en una educació repressora per a la dona. Això ja és tema per un altre post...
Núria Talavera ha dit…
uf, bruixes, quin tema... no sé les dels contes però les dones reals que van ser perseguides i cremades a la foguera per bruixes van ser les víctimes d'un masclisme que encara avui perdura a la nostra societat, tot i que més suavitzat i adoptant altres formes...
Si, Núria, està clar. Fins i tot l'expressió 'caça de bruixes' fa referència a la persecució de les persones 'perilloses' pel sistema, potser perquè pensen massa o poden representar una amenaça pel poder imperant. En el cas de les bruixes, un patriarcat implacable. Encara avui en dia, una dona que visqui sola i es dediqui al coneixement, per exemple, està sotmesa a bastanta pressió social.

Traducció del blog