Processó, sense dolor

Ahir vaig passar un dia fantàstic, sense fer res especial. En ocasions, només pel fet de no haver de treballar, em sento la persona més afortunada del món. Cal ben poca cosa, per sentir-se bé. És complicada, i senzilla alhora, la felicitat...
Al vespre, em vaig deixar caure per l'església, per veure com començava la Processó de la Mare de Déu dels Dolors, tradició que es va recuperar al meu poble l'any 2005, després de trenta-nou anys d'interrupció. Us en deixo un petit vídeo domèstic, enregistrat des del balcó de casa meva.
Postdata: aprofitant l'avinentesa religiosa, enllaço amb el diari del rector de Palafrugell, bitàcola molt popular, escrita per mossèn Martirià Brugada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia