Bruixes (II)



La Baba Yaga, il·lustrada per Ivan Bilibin


Primera part

La bruixa té poder per adormir-nos; també se’ns pot cruspir. En alguns contes, es converteix en un llop famolenc, es tracta d’un ésser potencialment devorador. Normalment, apareix a la vida d'un heroi o heroïna excessivament bo. Es presenta per sacsejar-li l’existència, posar de cap per avall el seu món i ajudar-lo a despertar a la consciència, tot confrontant-lo amb el costat fosc. En aquest sentit, no és pas un personatge perniciós, ben al contrari.

Si fem un símil psicològic, quan ens mostrem als altres com a persones massa bones, és possible que la bruixa interna, entesa com a arquetip, s’expressi de manera patològica. Com que l’hem reprimit, la podem veure projectada a l’exterior. Quan critiquem els altres sense motiu, en realitat, els veiem tenyits dels nostres propis defectes. L'energia de la bruixa apareix a través del sarcasme, les crítiques destructives, els atacs de ràbia, les observacions mordaces, la supèrbia, l’ira, l’arrogància... Si aquesta energia es descontrola, una persona esdevé tan perjudicial per al seu entorn que pot acabar aïllada, com algunes bruixes, que viuen soles enmig del bosc. En aquests casos, no s’ha fet conscient l'energia de la bruixa (l’ombra, en terminologia junguiana) ni s’ha connectat amb ella de manera positiva sinó que ha tingut lloc una fusió malaltissa; la bruixa ens ha devorat.

Per altra banda, cal tenir present la importància d’aprendre a distingir què forma part de la nostra ombra i quin material prové dels altres, una tasca que no resulta gens fàcil, especialment en la primera joventut. No obstant això, val a dir que en la majoria de casos, gràcies al poder de l’experiència, som capaços de prendre consciència de la bruixa que a vegades ens domina o que forma part de les persones que ens envolten. Com els personatges dels contes, ens transformen en el decurs de la història. Hansel i Gretel, posem per cas, no són els mateixos abans i després d’haver entrat en contacte amb la bruixa. De la seva cabana, se n’emporten un tresor!

Ha quedat clar que si volem evitar que la bruixa ens venci, no l’hem de reprimir. Com bé sabeu, en les societats occidentals, és un personatge majoritàriament marginat, castigat i aïllat. En altres cultures, en canvi, la foscor femenina és exaltada: a l’Índia, se la venera com a deessa Kali. A Hawai, se l'anomena Pelé. Acceptar la part fosca de l’ànima és una manera de restar-li perillositat i d’aconseguir que, fins i tot, enriqueixi la nostra vida.

(Continuarà...)

Comentaris

Clidice ha dit…
doncs ho espero amb deler :) sempre m'he dut força bé amb la meva bruixa, diguem que convivim amb força educació ;)
Lluís Bosch ha dit…
Potser m'embolico, però he recordat que la "verge gitana" de Les Santes Maries del Mar es diu "Sara la Kali", que voldria dir "Sara la gitana". Un tema per a pensar i investigar.
Gràcies, Clidice, hi haurà una tercera entrega i no sé si una quarta... així anem treballant la part fosca!

Lluís, hauríem de veure si l'origen d'aquest nom és el mateix que l'hindú, no seria res d'estrany perquè la mitologia d'arreu del món presenta molts trets en comú...

Traducció del blog