Jesús Neira i l'efecte bumerang


Neira presideix el Consejo Asesor del Observatorio contra la Violencia de Género

Hi ha nombrosos polítics als quals no he vist mai. En canvi, m'he topat amb Esperanza Aguirre en dues ocasions. A Barcelona, davant del Corte Inglés de Plaça Catalunya, fa una colla d'anys. Més endavant, a Madrid, donant-se un bany de multituds a la Puerta del Sol. Recordo que una persona que m'acompanyava s'hi va acostar i, en comentar-li que era de l'Empordà, doña Espe va exclamar: ¡Qué maravilla, me encanta Pals! ¡Soy una viciosa del golf!

Queda clar, és una política populista. No sóc jo qui ho descobreix, evidentment.

En ocasions, aquesta característica tan habitual dels governants, es pot girar en contra de la manera més impensada, com ha passat darrerament amb el professor Jesús Neira, el superman espanyol de la defensa de la dona -per cert, ¿seria qüestionable la seva elogiada actuació, en la famosa agressió a Violeta Santander?- . Com bé sabeu, la presidenta de la Comunidad de Madrid, el va fitxar ràpidament per a l'observatori contra la violència de gènere, tot aprofitant la tirada mediàtica del cas. Però la jugada li ha sortit al revés. El senyor Neira ha resultat ser un home verbalment hostil, desafiant i amant de les armes. Com acostuma a passar, la crua realitat s'ajusta ben poc als còmics de superherois. És una autèntica llàstima.

El populisme, malgrat que a vegades és altament rentable, també té un efecte bumerang. A veure com l'entoma, aquesta vegada, la presidenta Aguirre.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Desconeixia el gir que ha fet aquest home, però és clar que la forma d'accedir al càrrec no era massa afortunada. Nomenar-lo per haver-se pegat amb un altre home ja resultava una mica complicat, i de fet demostra la importància que li dóna la senyora Aguirre a la qüestió. També podria en Rambo com a ministre de Defensa.
Lluís, ara no recordo si Neira va pegar Puerta, crec que es va limitar a intervenir verbalment. De tota manera, queda bastant clar que no és el perfil adequat de persona per exercir un càrrec en el qual es requereix templança i molta capacitat de diàleg. Penso que Aguirre s'ha posat de peus a la galleda...

Traducció del blog