Llibres i televisió



En principi, encara que sembli un acudit, la televisió podria ser un mitjà fantàstic per potenciar la lectura. Quan penso en aquestes dues paraules, televisió i llibres, és inevitable que recordi aquell mitjà maligne, de la inquietant Farenheit 451, que col·laborava activament en l'extinció de la lectura, potencialment perillosa pel sistema. No hem arribat a un extrem tan terrorífic, evidentment, però no es pot negar que François Truffaut va ser tristament lúcid. Certes imatges del film són aclaparadores, per la seva fulminant clarividència.

Al Canal 33, s'han emès uns quants programes sobre lectura dignes de ser esmentats. Recordo Alexandria, entretingut i estimulant, presentat per Màrius Serra o De Llibres, més previsible, conduït per Vicenç Villatoro. Actualment, com bé sabeu, s'emet L'hora del lector, capitanejada per Emili Manzano, potser la proposta més sui generis de totes tres. Només són seixanta minuts, un cop per setmana, però queda perfectament palès que la caixa tonta pot contribuir a fomentar l'interès pel negre sobre blanc.

Com que no puc abandonar la vena crítica, també em qüestiono quins criteris es segueixen per escollir les lectures i els escriptors que apareixeran en pantalla. Existeix alguna mena de censura? Els interessos editorials, hi tenen un pes específic important? Compta molt la presència mediàtica de l'autor?
Ves que no hi hagi algun bomber, amagat darrere les càmeres...


Comentaris

Clidice ha dit…
res és innocent i menys en els móns editorial i televisiu. Imagino que cal dir allò de: "encara bo que hi són", però és que ja sóc massa vella i acabo no creient-me res de res.

paraula de pas: "adineram", amb lleugeres reminiscències del que dèiem ;)
Certament, millor que hi siguin que no que no hi hagi cap programa de llibres. Personalment, és un espai que gaudeixo molt. De tota manera, hi ha molts autors que es queixen que a les seves obres, per motius diversos, se'ls fa el "buit" i no participen en ràdio, televisió, premsa escrita... no penso que la censura sigui una cosa del passat, ni molt menys...

Traducció del blog