Polítics en campanya


Montserrat Nebrera


Ahir a la nit, el programa de TV3 Disculpin les molèsties, dedicat a reflexionar sobre la història de la tele, va tractar el tema dels polítics i la seva manera de comunicar-se, a través de la petita pantalla. Hi van participar spin doctors amb barretina, com David Madí (CiU), Xavier Vendrell (ERC) o José Zaragoza (PSC). Tampoc hi van faltar moderadors inoblidables com l'altíssim (Josep Cuní) o Manuel Campo Vidal, ni els sàtirs oficials més reconeguts, Toni Soler i Jordi Évole. Van salpebrar el conjunt amb imatges de la mítica El ala oeste de la Casa Blanca, La clave, Caiga quien Caiga o Polònia i moments televisius estel·lars, protagonitzats per polítics autonòmics i estatals. Va quedar palès fins a quin punt els polítics estan obsessionats en controlar la imatge pública que projecten. Òbviament, amb prou feines es va fer referència a la importància de transmetre amb claredat i profunditat el programa electoral o el servei que pretenen oferir a la ciutadania. Cuní va sentenciar: la tele és un mitjà per fer surf no per practicar la immersió.

Segons els experts, la propera campanya estarà fortament marcada per l'empremta que va deixar Barack Obama als Estats Units. Al meu entendre, el major al·licient serà veure com s'ho empesquen per maquillar els morts que tenen a l'armari (Pretòria, Millet o Gürtel). Jo m'ho espero amb candeletes. Pot ser la mar d'entretingut.


Comentaris

Eulàlia Mesalles ha dit…
No vaig veure el programa, però si està a la carta potser el repesqui.
Recordo una sèrie exemplar sobre el món polític i guvernamental: Sí, ministre i Sí, Primer ministre. Per mi, un clàssic, és ben vident la manera aguda i clarivident que mostra del món de l'administració i el joc polític.
Clidice ha dit…
si, serà cosa de posar-nos còmodes, amb crispetes i refresc, perquè no cal sulfurar-se. Vist que ja sabem el que ens trobarem, val més prendre-s'ho com un espectacle :( si saps on emigrar publica-ho si us plau!
Lluís Bosch ha dit…
Pot ser molt entretingut o molt grotesc, perquè queda ben poca cosa a dir que no sigui maquillar els escàndols.
Em fa l'efecte que aconseguiran les quotes més altes d'abstenció.
Eulàlia, si cliques l'enllaç podràs veure el programa, estic d'acord amb què aquestes sèries són un referent imprescindible. Llàstima que la ficció no pugui fer res per canviar la realitat!

Clidice, efectivament, arribats a cert punt, millor agafar-se les coses amb sentit de l'humor, en cas contrari podríem acabar tots plegats bastant deprimits... no dubtis que publicaria llocs on emigrar, si tingués la cosa clara...

Lluís, ho haurem de veure això de l'abstenció. Si ens fixem en València, la gent renova la seva confiança en Camps, malgrat l'escàndol inacabable de Gürtel. En qualsevol cas, espero que algun revulsiu faci que sortim d'aquest forat tan fosc...