Passa al contingut principal

Cartes d'amor?

Imatge
De

Imatge: Portada de Wanted Lovers

Escolto, sense voler-ho, la conversa entre dues noies. Una explica a l’altra que vol regalar les cartes d’amor de Bonnie & Clyde, recollides en un llibre, el dia de Sant Jordi.

Recordo una jornada a la qual vaig assistir, sobre estils afectius tòxics. Una psiquiatra, experta en la matèria, va parlar d'aquesta parella de delinqüents com a exemple de vincle patològic, entre dues persones amb trastorn antisocial de la personalitat.

No és mala tria, el llibre. Amor més violència: romàntic i actual.

Els diaris en van plens, de fet.

Etiquetas:

Comentaris

Clidice ha dit…
establertes pel cinema i la literatura unes pautes amoroses absurdes i inversemblants, perdut el nord, ara ens fan buscar l'autenticitat en el plàstic dels parcs temàtics, fins i tot literaris.

Difícil, molt difícil gestionar tanta frustració futura. No us faltaran clients en un futur pròxim.
2 d’abril de 2010 a les 10:50
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Clidice, malauradament, les relacions afectives violentes són 'el tema estrella' dels consultoris psicològics. I em temo que serà així durant molts anys...
2 d’abril de 2010 a les 11:30
Lluís Bosch ha dit…
Sembla que hi ha una mena de maltractament fins i tot mutu i molt adictiu. Jo he vist de vegades parelles d'aquest estil i no ho entenc massa, però es veu que sí.
2 d’abril de 2010 a les 12:56
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hi ha relacions que funcionen gairebé com addiccions sense substància. En ocasions, es fa molt difícil desenganxar-se'n i fins que no s'ha tocat fons no es replantegen les coses. El psicòleg pot ajudar a obrir els ulls però, evidentment, és la persona afectada qui té l'última paraula...
3 d’abril de 2010 a les 10:06
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

De
Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Despertar-se a la nit, un apunt històric

De
Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Venim d'on venim

De
Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…
Publica un comentari a l'entrada
Més informació