Imatge: Portada de Wanted Lovers
Escolto, sense voler-ho, la conversa entre dues noies. Una explica a l’altra que vol regalar les cartes d’amor de Bonnie & Clyde, recollides en un llibre, el dia de Sant Jordi.
Recordo una jornada a la qual vaig assistir, sobre estils afectius tòxics. Una psiquiatra, experta en la matèria, va parlar d'aquesta parella de delinqüents com a exemple de vincle patològic, entre dues persones amb trastorn antisocial de la personalitat.
No és mala tria, el llibre. Amor més violència: romàntic i actual.
Els diaris en van plens, de fet.
Escolto, sense voler-ho, la conversa entre dues noies. Una explica a l’altra que vol regalar les cartes d’amor de Bonnie & Clyde, recollides en un llibre, el dia de Sant Jordi.
Recordo una jornada a la qual vaig assistir, sobre estils afectius tòxics. Una psiquiatra, experta en la matèria, va parlar d'aquesta parella de delinqüents com a exemple de vincle patològic, entre dues persones amb trastorn antisocial de la personalitat.
No és mala tria, el llibre. Amor més violència: romàntic i actual.
Els diaris en van plens, de fet.
4 comentaris:
establertes pel cinema i la literatura unes pautes amoroses absurdes i inversemblants, perdut el nord, ara ens fan buscar l'autenticitat en el plàstic dels parcs temàtics, fins i tot literaris.
Difícil, molt difícil gestionar tanta frustració futura. No us faltaran clients en un futur pròxim.
Clidice, malauradament, les relacions afectives violentes són 'el tema estrella' dels consultoris psicològics. I em temo que serà així durant molts anys...
Sembla que hi ha una mena de maltractament fins i tot mutu i molt adictiu. Jo he vist de vegades parelles d'aquest estil i no ho entenc massa, però es veu que sí.
Hi ha relacions que funcionen gairebé com addiccions sense substància. En ocasions, es fa molt difícil desenganxar-se'n i fins que no s'ha tocat fons no es replantegen les coses. El psicòleg pot ajudar a obrir els ulls però, evidentment, és la persona afectada qui té l'última paraula...
Publica un comentari a l'entrada