Com puc recordar els somnis?



La clau dels somnis, de René Magritte


Tots somiem més o menys amb la mateixa proporció, això no obstant, resulta sorprenent la quantitat de persones que declaren que no somien mai. Aquest aspecte es pot solventar, si es tenen en compte unes quantes consideracions:
  • L'estil de vida occidental, orientat de cara a l'exterior, sovint resulta un impediment, atès que no hem après a valorar el missatge que poden contenir els somnis; així, ens passen desapercebuts com si es tractés d'esdeveniments fútils. Aquesta actitud seria impensable en altres cultures, en les quals als nens i nenes, de ben petits, se'ls ensenya a valorar i a tenir en compte els continguts onírics, que formen part de l'educació espiritual. Una de les principals maneres de recordar els somnis, doncs, és donar-los la importància que mereixen.
    En ocasions, apareixen continguts que no són agradables, potser no els entenem i això ens irrita, d'altres vegades ens avergonyeixen o ens espanten. Aquestes emocions també poden resultar un obstacle per al record. Ens podem preguntar què és el que ens desagrada. Qüestionar les actituds negatives ens ajudarà a fer memòria. La mentalització prèvia, abans d'anar a dormir, també pot ser vàlida. Ens podem repetir que desitgem recuperar els somnis, que aquests són beneficiosos o que poden aportar continguts profitosos per a la vida quotidiana.

  • A vegades, malgrat que capturem alguns somnis, la nostra consciència els va difuminant cada vegada més. Hauríem de tenir paper i llapis a la tauleta de nit, per apuntar-los en despertar, encara que siguin unes paraules clau. Per altra banda, sabem que recordem els somnis de tipus narratiu després de la fase REM i podria ser que despertéssim quan aquesta comença. Si és qüestió d'horari de son, una cosa tan senzilla com adelantar o retrassar el rellotge una mitja hora, podria ser la solució.

Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Jo havia provat un temps el truc de la llibreta i el llapis, i a poc a poc cada cop aconseguia escriure més. El sol fet de posar-se a escriure ajudava a recordar detalls. Amb els dies, sembla que agafes una inèrcia i va millorant el record. desgracaiadament, ho vaig deixar de fer...
Lluís, penso que no cal apuntar-los sempre, un excés de contacte amb els somnis també pot resultar neurotitzant. També és interessant ser conscient que un somni no es pot capturar mai del tot, sempre l'alterem. Quan l'escrivim, ja l'estem reelaborant i reconstruint. L'inconscient és inabastable!
Clidice ha dit…
no solc recordar més que els somnis angoixosos, fins i tot algun de recurrent de fa molts anys que, encara ara, m'angoixa sobremanera recordar-lo. Per què serà que mai recordem els somnis bells, d'aquells que curen l'ànima?
Bé, això depèn de cada persona... es fa difícil explicar-ho de manera general. En qualsevol cas, no és 'obligatori' recollir els nostres somnis per poder gaudir de salut mental...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia