Inquietud

Llegeixo a l'Avui que la celebració de la victòria del Barça a la Copa del Rei ha acabat amb quaranta-cinc detinguts, un centenar de ferits i un mort. Un jove de trenta-cinc anys ha perdut la vida de mantinada, a Girona, en precipitar-se al riu Onyar, quan celebrava el triomf blaugrana. Atès que serà impossible viure en aquest país (entengui's país com Catalunya) sense estar nit i dia sentint a parlar de les glòries de l'equip de Guardiola (no vull ni imaginar què passarà quan guanyi la lliga i m'estimo més no pensar en la Champions), em permetré el luxe de fer de dolenta de la pel·lícula. Vull expressar la meva profunda inquietud. Primer, per la violència que s'associa a aquest esport. Segon, per la tortura mediàtica que han de sofrir els que no els agrada el futbol, no són del Barça o, simplement, tenen ganes de sentir a parlar d'altres qüestions que no siguin el monotema oficial. Tercer, per l'eufòria alienant i desmesurada dels aficionats que em fa pensar que, si Karl Marx aixequés el cap, no tindria cap dubte en qualificar el futbol com l'opi del poble. En aquest país en passa alguna de grossa...però millor parlem-ne després de les celebracions...!

Comentaris

Clidice ha dit…
Tens raó, però no cal criminalitzar el futbol em sembla. Al cap i a la fi no és res més que un canal per on s'expressen altres coses més de fons. De tota manera també és estudiable aquesta nostra manera d'escandalitzar-nos de la mort, tan moderna no? A cap i a la fi, tots som cèl·lules en una placa de microscopi. :)
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Doncs aqui a Ciudad Real, cap disturbi i cap soroll! són tan civilitzats en aquesta ciutat que ho cel.lebren per dins! jeje!

Quan la selecció espanyola va guanyar l'Eurocopa va sortir la gent al carrer i van passar els mateixos disturbis que a Barcelona. Amb una diferència, aqui les banderes eren d'Espanya amb el aguilucho.. et pots imaginar! a mi em va provocar una ràbia que vaig marxar cap a casa corrents...

Respecte als disturbis crec que no tenen res a veure amb el futbol... Crec que són propis de frustracions i ràbies internes i que el futbol es el vehicle per treure aquesta ràbia... Es important que els polítics treguin conclusions i vagin coses per millorar la societat catalana.

I tens tota la raó respecte als mitjans de comunicació... tansols existeix el Barça! es vergonyos!

Una abraçada!
Clidice, no es tracta de criminalitzar el futbol, a mi m'agrada mirar els partits, però penso que se'n fa un gra massa. Hi ha persones que estan assolint grans mèrits esportius i no se'ls dóna la més petita cobertura mediàtica. També penso que aquest interès desmesurat respòn a una voluntat de minimitzar els temes que realment són importants. Pel que fa a la mort, en circumstàncies així, si més no fa pensar que alguna cosa va malament... Fins aviat i gràcies per l'aportació.
David, gràcies per explicar les teves experiències "manxegues"! Penso que el futbol no hauria de ser això, però es fa un globus tan gran que la gent perd l'oremus. En una situació de cris econòmica era previsible que la tensió social es canalitzés d'aquesta manera, es podia haver previngut... Fins aviat!
Ramon ha dit…
No crec que hi hagi cap interès ocult en parlar del Barça i no d'altres temes com del ridícul que fan el Zapatero i tota la pesca (inclosos els nostres montilles, masos, ridaus i herreres, perquè no som tant diferents), de l'atur, la crisi, la manca de valors, la poca identitat, l'educació dels fills...
Es tracta de lo que vol sentir la gent i per tant vén... i del que dóna gust parlar...
...És com als àpats: "Jo sempre voldría menjar entrecot; però també cal menjar verdura, ni que sigui per salut!!!".
PS. Una cosa Clara, em deixes afegir un fil RSS cap al teu bloc des del meu?
Ramon, gràcies novament per opinar. Discrepo amablement amb tu. No tothom té ganes de sentir a parlar de futbol. Jo n'estic fins els nassos, t'ho asseguro i m'imagino que molta gent pensa igual. Estic d'acord que tots necessitem distreure'ns però tot té un límit! Continuo pensant que el monopoli del futbol en els mitjans és una fórmula excel·lent per desviar l'atenció i perquè la gent no pensi massa.
Cap problema pel fil RSS, fins aviat!
Ramon ha dit…
Perdona, tens raó, igual m'he expressat malament. Quant dic tothom vull dir molts.
I tornem a lo de sempre, que ho vulguin molts no vol dir que sigui el millor, ni lo més interessant, simplement que són més els que ho volen...
...i més tòpics, quant un vol anunciar un producte, o que li llegeixin un article del seu diari, o que mirin el seu canal de televisió, o mil coses més... prefereix que arribi a més gent "normal" (en sentit de norma, multitud, mitjana) que a els que tenen més sentit comú o que no es diferencien portar per les masses, per tenir més criteri. Per això son mitjans massius (mass media).
Merci per lo del fil...
Ramon
Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Molt em temo que avui estic bastant d'acord amb tu. De totes maneres deixem dir-te que amb això de la "tortura mediàtica" potser exageres una mica... no creus? Sempre pots optar per altres alternatives que no et torturin. Un llibre, un passeig per la platja de Calella, menjar-te un catxoflino a La Xicra, escoltar música...
Si, home, ja ho sé que tinc alternatives. Em refereixo a que és molt trist que la tv, ràdio, premsa, portals a internet...estiguin saturats de la mateixa informació tot el sant dia. No em sembla normal, ho sento. És més, ho trobo preocupant. Amb els mitjans privats ho trobo trist però ho puc arribar a compendre però si pago una tv i una ràdio públiques amb els meus impostos penso que tinc dret a que no em "taladrin" sempre amb el mateix. M'agradaria més música, teatre, política, bons reportatges, informació de qualtitat. En comptes d'això: Barça i més Barça. Afegiré una altra cosa, penso que tenen la responsabilitat de demanar seny i responsabilitat en les celebracions i no "escalfar els ànims" amb aquest excés d'eufòria informativa.
Gràcies per participar!;)
Miquel Saumell ha dit…
Ja t'havia entès, ja, Clara, era només una mica de simpàtica provocació.

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia