El Barça i el finançament


Ja he sentit a dir a alguns culers que, si el Barça guanya lliga, Copa i Champions, el tema del finançament els fa menys mal. Com si els gols blaugranes ens rescabalessin de l'espoli fiscal! Ho escolto i no m'ho puc creure... Recordo aquella vegada que Lluís Llach va dir: "en un moment d'hecatombe política a Catalunya, guanyar el Madrid és una aspirina de primera magnitud". A veure si separem la política del futbol que, amb tanta tonteria, a Madrid ens colen tots els gols que volen mentre contemplen com els culers (que no els catalans), salten d'alegria per un 2 a 6...

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara, Ja soc aqui de nou!
Aquest cap de setmana passat vaig tornar a BArcelona i quina meravella de ciutat.. cada vegada m'agrada més! es curiòs però ara que estic fora la valoro molt més que abans... que macaaaa!

T'ESTIMO BARCELONA!

El futbol es un bon anestesiant... el que cal es més cultura i educació, i despertar conciències.
Aqui a C.R. em dona la sensació que es pitjor encara!

La gent valora més la posició econòmica, portar roba cara, tindre un bon cotxe i una casa maca que disfrutar de les petites coses de la vida.

Quan tingui temps, no descarto fer un estudi de les diferències de ambdues societats (la catalana i la matxega) amb les 3 o 4 assignatures que porto fetes de psicologia social..
5 de maig del 2009, a les 10:42
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, David, benvingut altra vegada! A mi també m'agrada més Barcelona quan he estat fora un temps. És una ciutat captivadora, de la qual te n'enamores diverses vegades a la vida. Pel que fa al futbol, se'n fa un gra massa, tot el sant dia parlant del mateix... Ànims amb els estudis i fins aviat!
5 de maig del 2009, a les 11:33
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació