Incongruències

Fa uns quants dies, sorgia un debat mèdic, social i educatiu al voltant de la píndola de l'endemà, que es podrà adquirir sense recepta mèdica ni límit d'edat. Una cosa semblant ha passat amb la reforma de llei de l'avortament. La nova legislació preveu la possibilitat que una noia de setze anys interrompi l'embaràs sense ni tan sols comunicar-ho als seus pares.

Avui, al Periódico de Catalunya, diversos experts fan referència a les nombroses incongruències legals que existeixen al voltant dels drets dels adolescents. Per un costat, no se'ls permet comprar alcohol, ni tabac, ni votar, ni conduir cotxe, ni treballar sense autorització, tampoc obrir un compte bancari. Per altra banda, però, els serà possible accedir a la píndola postcoital o avortar. Altres drets menys coneguts són, per exemple, que amb catorze anys és possible fer testament o casar-se sense el permís patern. En definitiva, sembla que els adolescents d'aquest país són madurs i autònoms només per a prendre determinades decisions.

El que veig més freqüentment a la pràctica clínica és que els nois i noies s'assebenten ràpidament dels seus drets i privilegis però no veuen tan clares quines són les seves obligacions i responsabilitats. És molt fàcil donar-los ales però ¿estem segurs que assumiran les conseqüències dels seus actes? ¿Disposen de prou eines educatives per administrar la seva llibertat? Els pares són qui, la majoria de vegades, han de pagar els plats trencats. ¿Com és que no tenen veu a l'hora de decidir en qüestions tan fonamentals com l'avortament i els mètodes anticonceptius? En d'altres facetes, com el dret a vot, en canvi, els adolescents no poden decidir sobre temes que els afecten directament. Està clar que necessitem un equilibri perquè si els mateixos adults que ens governen no es posen d'acord, es fa francament difícil demanar coherència als menors.