Ahir a la tarda vaig rebre el correu de
Carles Colomer, un home de Figueres que fa tres anys que viu una odissea judicial i personal per poder veure el fill de la seva excompanya sentimental, en el règim de visita mínima. Colomer sol·licitava assessoria psicològica i legal per sortir de l'atzucac on es troba. Malgrat que s'ha fet càrrec de la manutenció i l'educació del menor, no ha pogut demostrar el vincle que els uneix i es troba sense la possibilitat de mantenir contacte amb l'infant de manera regular i normalitzada. Em va semblar que el seu testimoni reflectia molt bé la complexa realitat de les
famílies reconstituïdes i especialment la de molts pares (biològics o no) que tenen obstacles per exercir la paternitat. Tampoc cal oblidar la figura dels avis i àvies paterns, que en ocasions es veuen arraconats de la vida familiar. El cas de Carles Colomer planteja diversos reptes. Per un costat, posa en relleu el buit legal que encara existeix al voltant de la figura del pare, en casos de separació i de divorci. També ens parla de la gran transformació que ha viscut la família a la nostra societat i de la necessitat que tenim tots els professionals de formar-nos i adaptar-nos a la nova situació. Finalment, després de tanta complicació, es tracta del cas d'un nen i el seu pare i d'una relació no reconeguda davant la llei.
Ahir a la tarda vaig rebre el correu de Carles Colomer, un home de Figueres que fa tres anys que viu una odissea judicial i personal per poder veure el fill de la seva excompanya sentimental, en el règim de visita mínima. Colomer sol·licitava assessoria psicològica i legal per sortir de l'atzucac on es troba. Malgrat que s'ha fet càrrec de la manutenció i l'educació del menor, no ha pogut demostrar el vincle que els uneix i es troba sense la possibilitat de mantenir contacte amb l'infant de manera regular i normalitzada. Em va semblar que el seu testimoni reflectia molt bé la complexa realitat de les famílies reconstituïdes i especialment la de molts pares (biològics o no) que tenen obstacles per exercir la paternitat. Tampoc cal oblidar la figura dels avis i àvies paterns, que en ocasions es veuen arraconats de la vida familiar. El cas de Carles Colomer planteja diversos reptes. Per un costat, posa en relleu el buit legal que encara existeix al voltant de la figura del pare, en casos de separació i de divorci. També ens parla de la gran transformació que ha viscut la família a la nostra societat i de la necessitat que tenim tots els professionals de formar-nos i adaptar-nos a la nova situació. Finalment, després de tanta complicació, es tracta del cas d'un nen i el seu pare i d'una relació no reconeguda davant la llei.
Comentaris