El poder d'un gest



Leo Messi va brindar la seva imatge al llibre 39 historias solidarias alrededor del deporte, promogut per diversos periodistes esportius, amb el suport d'El Corte Inglés, punt de venda exclusiu, i Caixa Penedès. Enguany, els diners recollits han estat per l'associació Síndrome X-fràgil, que va percebre 82.022€ de mans del crac. Messi va rematar la tasca altruista en el partit Madrid-Barça, quan va mostrar la camiseta de l'entitat en la celebració dels gols. Cercant per Internet, he trobat que la repercussió de la implicació de Messi en la campanya, més que econòmica (quatre rals, si ho comparem amb la nòmina de l'argentí), ha estat publicitària. L'interès per aquest trastorn genètic, encara molt desconegut, s'ha disparat en els darrers mesos, tal com s'observa en la gràfica de Google Trends. Aquest fet, no cal dir-ho, ha tingut com a conseqüència una major atenció envers les persones afectades i els seus familiars.

És sorprenent constatar l'immens poder dels gestos dels cracs futbolístics, que en un sol instant desperten més atenció que una associació que porti dècades treballant desinteressadament per una causa. A banda de deixar anar obvietats a dojo, de tant en tant, els futbolistes s'impliquen en activitats solidàries que beneficien la societat. Sortosament (o no), se'ls silencien les parts més fosques, així no ens empeltem del mal exemple...

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Hola Clara,
Gràcies pel comentari que m'has deixat al radar. Veig que ets de Palafrugell (o de Palafurgell com diuen alguns palafrugellencs), i m'ha fet gràcia perquè jo hi vaig bastant sovint. T'aniré llegint.
Per cert, m’ha agradat molt la frase que hi ha més avall: “Si mai sortiu del psicòleg amb la sensació que teniu més problemes que abans d'entrar-hi, podeu sospitar que heu caigut en mans del professional equivocat...”. Gran veritat, si senyora!
Eduard, hi ha una connexió Barcelona-Palafrugell indiscutible; especialment "Calella-Llafranc-Barcelona". Bé, ara no em posaré a parlar d'això perquè mereix un capítol a part...! Fa setmanes que segueixo els teus escrits i sempre trobo que dius coses interessants, jo també t'aniré llegint, fins aviat.
Miquel Saumell ha dit…
Jo a Calella-Llafranc hi vaig poc, massa gent de can fanga. Normalment dino al carrer estret, a La Xicra, on l'Anna, la Montse i el Pere no ho fan gens malament.
Caram, doncs si que et coneixes el poble!
Anònim ha dit…
Ara s'hauria de veure si aquesta publicitat es nomes el boom d'un moment o realment millora a la llarga la vida dels malalts
MartaO.
Marta, suposo que l'interès decaurà amb el pas del temps però, si més no, aquesta publicitat haurà estat beneficiosa per les associacions i persones afectades. Fins aviat.

Traducció del blog