Hong Kong no és diferent


Estic fent la meva tesi doctoral sobre el punt de vista de les persones grans en relació al concepte d'envelliment positiu. En els darrers vint-i-cinc anys, s'ha generat molta recerca al voltant de constructes que deixen enrere els estereotips negatius associats a la vellesa. Ja no es concep la tercera edat com una etapa de pèrdues creixents. Afortunadament, s'han obert camí visions més constructives i respectuoses. Atès que l'esperança de vida s'ha incrementat de manera notable en diverses parts del món, és necessari investigar a fons quins factors afavoreixen la qualitat de vida dels més grans. No només perquè això els beneficia des d'un punt de vista individual sinó perquè, de retruc, hi surt guanyant tota la societat. Un exemple clar el trobem en la considerable reducció dels costos sanitaris que comporten les malalties i les discapacitats.

Cada setmana em cremo les pestanyes llegint articles i traduint-los de l'anglès; hi ha investigacions arreu: Canadà, Holanda, Brasil, Espanya, el Regne Unit, Estats Units... El darrer estudi que he descobert ha estat a Hong Kong. Per la llunyania de la cultura, pensava que hi trobaria alguna cosa extraordinària i singular, que la distingiria de la resta d'estudis. Però ha resultat que els xinesos no són tan diferents dels occidentals...

Una de les coses que més em sorprèn, precisament, és l'elevat grau d'acord entre les persones grans a l'hora de parlar dels factors que afavoreixen un bon envelliment. En primer lloc, cal dir que, malgrat les dificultats, la majoria valora de manera positiva la seva vellesa. En segon lloc, per acord unànime, pensen que el més important és la salut. En tercer lloc, per diferent ordre d'importància segons els països, entre d'altres aspectes, valoren les relacions familiars, els contactes socials, la seguretat econòmica (més ara en temps de crisi), la capacitat d'adaptar-se als canvis i també de mantenir-se actiu.

Avui m'han vingut al cap les paraules d'algú que va dir que les persones som com arbres. El tronc ens uneix mentre que les diferències culturals, són les fulles que ens distingeixen. Em pregunto si no ens obcequen en tot allò que ens separa...
[Foto: cblee]

Comentaris

DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

He penjat en el meu blog un article que he fet sobre facebook i les xarxes socials per internet des d'una perspectiva de la psicologia social.

Espero que t'agradi i que et sembli interessant!

http://davidgonzalezprades.blogspot.com/
Hola, David, quan tingui una estona passaré a llegir i comentar, fins aviat!
Clidice ha dit…
És curiós com hi ha ancians totalment negatius i d'altres increïblement positius. A vegades penso que l'optimisme és congènit i hereditari :)
Hola, Clidice, per la meva experiència et puc dir que la gent gran és majoritàriament positiva. Quan estan deprimits, tenen una raó de pes per estar-ho, és clar que sempre hi ha excepcions...
El que veig clar és que tenim molt per aprendre d'ells!
Ramon ha dit…
Crec que hi ha una part genètica que ens prepara i fa que ens adaptem a cada etapa de la vida donant més o menys importància a unes coses o unes altres depenem d'on estem (si som joves o més grans). (es el tronc que dius)
Clar que hem d'aprendre d'ells!!! Per alguna cosa tenen més experiència que nosaltres i després de tot saben quines són les coses realment importants.
Potser me'n vaig una miqueta del tema però us recomano veure "Casal Rock", que paradoxalment fan al mateix temps que "Física y Química". (Grans vs Joves)
Hola, Ramon, gràcies pel comentari, la llàstima és que moltes vegades la saviesa de la gent gran està infravalorada, només cal veure com prejubilen algunes persones, en el moment més valuós de la seva carrera laboral!

Traducció del blog