Psicòlegs i psicòlegs

Un conegut em va dir una vegada que, després d'anar al psicòleg, li calien tres setmanes per "tornar a estar bé". Potser us semblarà una obvietat el que escriuré avui: La funció d'un professional de la salut mental és ajudar les persones que sofreixen a recuperar-se. Si és aviat, millor que tard. Malauradament, en la meva professió, com en tantes altres, hi ha persones honrades que vetllen pel benestar dels seus pacients i n'hi ha d'altres que estan més preocupades per hidratar la vanitat i engreixar el compte corrent. Aquest tipus de psicòlegs, s'estimen més mantenir els pacients en un estat d'angoixa permanent que ser expeditius i donar-los eines per superar les dificultats. Si mai sortiu del psicòleg amb la sensació que teniu més problemes que abans d'entrar-hi, podeu sospitar que heu caigut en mans del professional equivocat...

Comentaris

Ramon ha dit…
"Qui bé t'estima et farà patir" diu més o menys alguna dita popular. "A vegades s'han de donar dos passes enrere per fer-ne una endavant",...
Una de les principals vies de solució dels nostres problemes d'ansietat,... es identificar la font d'aquest problema (i la interpretació que fa el subjecte d'un fet determinat) i la manera com reacciona davant d'aquest fet que li originen sensacions d'inquietud, ansietat, inseguretat...
Un cop detectada la font i identificada la manera com es reacciona i s'interpreta aquesta font, cal ensenyar al pacient (paraula mal dita ja que no és pacient ha de ser un actor actiu) a veure la seva situació amb perspectiva des de lluny, per poder veure-la d'una altra manera més racional i solucionar les seves reaccions, anticipacions, estress... Entenc que el rol del psicòleg és el de bastida o guia (Mai el de Mestre o Gurú) a partir de la qual es supera un problema, però com tot el que cost a a vegades fa patir...
Es cert que si algú et fa sentir inferior, malament i el baixa l'autoestima per terra és un mal psicòleg, però a vegades "suposo" que et pots sentir algo malament ja que el que escoltes no t'agrada...
Això és únicament la meva opinió, sense cap fonament, encara que hagi estudiat psicologia, mai he anat al psicòleg, ni tampoc he volgut treballar-ne i la meva carrera professional ha anat per altres vessants.
Ramon, és interessant la teva puntualització. El secret està en saber distingir quines coses són dites a fi de bé i quines són utilitzades per allargar la teràpia, buscant problemes allà on no n'hi ha. Certament, a vegades els psicòlegs diem coses que no agraden de sentir (que el pacient deixi de consumir substàncies, per exemple) això és diferent a buscar traumes inexistents en el passat, que compliquen encara més la vida de la gent... També és veritat que a la teràpia hi ha alts i baixos però sempre s'ha de mirar cap endavant. Fins aviat!
Martona ha dit…
Clara
tinc clar que necesitaria amb urgencia un psicoleg, encara que fos dels dolents, segur que pitjor no surtiria....pero no m'el puc permetra, aquesta es una altre...

petons, sempre.
Martona, creu-me, amb segons quins psicòlegs, podries sortir pitjor de com has entrat... El tema dels diners em sembla molt injust. Jo sóc psicòloga privada i entenc que la gent no s'ho pot permetre però a la sanitat pública amb prou feines hi ha places i si hi treballes has de despatxar la gent a corre-cuita. I les mútues paguen quantitats irrisòries. La salut mental està molt menystinguda i això que és cada cop més necessària! Fins aviat i gràcies per participar!

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia