Dones i blogs

Avui he fet una passejada pels blogs de diferents diaris: El Singular Digital, El Punt, EL PAIS, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El Mundo, La Razón i l'Avui. M'he sorprès de la majoria aclaparadora d'homes que signen els quaderns de bitàcola. A banda d'El Periódico, seguit de La Razón, hi ha un percentatge demolidor de testosterona digital. Les dones escribim principalment sobre temes bellesa, moda, safareig, cultura i ajuda humanitària. No m'atreviria a fer una anàlisi exhaustiva d'aquest fenomen però sospito que encara estem massa ocupades amb els bolquers, la bugada i la cura dels altres com per posar-nos a parlar sobre el món...

Comentaris

Clidice ha dit…
Què potser t'havies cregut això de la igualtat? Santa innocència!! :)

M'agrada el teu bloc :)
11 de maig de 2009, a les 13:32
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Hola, Clidice, benvinguda, no m'havia cregut això de la igualtat però tampoc creia que la desigualtat fos tan flagrant! Gràcies per participar, fins aviat!
11 de maig de 2009, a les 16:23
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

No és la serotonina, és la misogínia

Imatge
Il·lustració: Dan Howden No costava gaire de preveure: amb l'esclat de la pandèmia, les diverses crisis que l'acompanyen i les xacres que portem dècades suportant, ha augmentat la venda d'antidepressius . El volum de recerca que demostra la seva limitada eficàcia i els nombrosos efectes adversos que provoquen són directament proporcionals a la quantitat de receptes estampades. Aquest fenomen és independent de la suposada "cura" de la depressió, és clar, atès que la hipòtesi causal del desajust neuroquímic ha estat àmpliament desacreditada. Els psicofàrmacs, en canvi, juguen un paper cabdal en el procés de despolitització dels ciutadans, tal com hem explicat en aquest blog en diferents apunts.  L'aïllament social, un dels factors clau per entendre la davallada de l'estat d'ànim en la població occidental, s'ha accentuat de manera dràstica a causa de les mesures que ha calgut tirar endavant per a contenir la COVID-19.  A banda de la desesperació causa
Més informació

Contra la criminalització dels escoltadors de veus

Imatge
Imatge: Muffinn per a Metro.com.uk Un dels avantatges de veure les pel·lícules de sobretaula els caps de setmana a Antena 3 és que, en tenir uns arguments tan previsibles, et permeten fer tranquil·lament una bona migdiada. Quan en reprens el fil, no tens la impressió d'haver-te perdut cap detall rellevant de la història i acabes d'empassar-te-la com si res.  En les trames de pa sucat amb oli que s'empesquen els guionistes hi figura un tema que es repeteix amb sorprenent freqüència i  poques variants. Una persona amb problemes psicològics greus -generalment causats per un episodi traumàtic del passat- esdevé una criminal obsessiva i despietada, disposada a tot per aconseguir els seus tèrbols objectius. D'entrada, la mosqueta morta de l'homicida es presenta com un ésser encantador, entregat i radiant, però, de mica en mica, va mostrant el seu rostre maligne. Una cara oculta que l'empeny cap el segrest, la tortura i l'assassinat. Generalment, d
Més informació

Catorze anys d'absència

Imatge
És no dir-te mai que tot sempre acaba, que la memòria també crema en flames. És no dir-te mai que tot és efímer, em sap greu, però no ens queda cap refugi. I caminem amb la por entre les ungles i caminem amb la pell gratinada de cops, de buits, de sang i de preguntes. És no dir-te, tenir-te, ni evocar-te perquè tot algun dia sempre marxa. I correm perquè volem viure encara i correm per evitar l’impossible amb les mans ancorades a una terra de submissions, de comiats i de pèrdues. Solament la mort ens conserva en vida. Efímer Aina Torres
Més informació