Comiat de soltera

L'esdeveniment social que evito sempre que puc és un determinat tipus de comiat de soltera, que acostuma a ser el més freqüent. No cal dir que respecto tothom i no se'm passaria mai pel cap jutjar ningú. Només faltaria. El fet és que es tracta d'una celebració que em produeix una tristesa infinita. Especialment el moment en el qual apareixen els celebrats boys i comencen amb el ritual de sempre. Vinga llepar orelles, tocar paquet i arrambar caps a l'entrecuix. Vinga xisclets, floretes ordinàries i demandes sexuals impossibles. Tal com jo ho veig, es tracta d'un espectacle absolutament allunyat de l'erotisme i la sensualitat. Gens estimulant, pel meu gust. Potser perquè em sembla una rèplica massa propera al comiat dels homes. Després de tants anys de reivindicar la presència femenina al món i no se'ns ha acudit res més que copiar-los la festa. Això de tractar una persona com si fos un tros de cansalada s'escapa de la meva comprensió, no li trobo la gràcia, què voleu que us digui. Ja sé que en una època hipersexualitzada, les meves paraules sonen gairebé com una heretgia. També hi deu influir el fet d'haver tractat unes quantes persones que coneixen a fons aquesta feina. Sé quina mena de coses se'ls passen pel cap als boys i a les girls, quan contemplen un devessall d'hormones fora de control. Els engrescaria més posar-se el pijama i anar-se'n a dormir, que haver de suportar tota la patuleia. En resum, que si això és l'alliberació, n'esperava una altra cosa...

Comentaris

Anònim ha dit…
Es veritat que hi ha dones que provoquen vergonya aliena pero al final tothom te dret a fer el que vulgui i els strippers a guanyar-se la vida.
MartaO.
Hola, Marta, està clar que tothom té dret a fer el que vulgui, només faltaria. Al capdavall, no es fa mal a ningú en aquestes festes. Tot i que a vegades els nois han de frenar l'ímpetu d'algunes! Fins aviat!
Ramon ha dit…
Si és que hi ha d'haver gent per tot..., i els estrippers ho fan perquè volen. No els obliga ningú a treballar d'això...
Tinc la sensació que cada cop més hi ha menys diferència entre homes i dones; molts tòpics comencen a tenir molt poc sentit. "La despedida dels homes" com tu dius, a mi tampoc m'agrada gens, suposo que no tots els homes són uns sortits, ni les dones tot sentiment...
Clidice ha dit…
Teniu raó: tothom té dret a fer el que vulgui sempre que sigui consentit per ambdues parts però, com la Clara, no em puc treure del damunt un sentiment d'infinita tristesa. Volíem la igualtat i la igualtat és això? Volíem ser valorades per ser persones i no pel nostre cos i tractem un home com un tros de carn? Volíem l'erotisme, la sensibilitat, el plaer i ens aboquem a la sexualitat més barroera?

La veritat és que no m'hi veig amb una diadema amb una tita al cap, borratxa, passejant-me per Barcelona. Això, per a mi, no és alliberament sexual.
Ramon, tens tota la raó, ni tots els homes són uns sortits ni totes les dones tot sentiment. Els prejudicis cap als homes són tan negatius com els de les dones. No sóc gens partidària de tractar les persones com a objectes sexuals però entenc que sempre hi haurà gent disposada a entrar en el joc i és respectable, sempre i quan no es vulnerin els drets humans.
Clidice, penso que el problema de fons és que no ha canviat gaire res. Això no és alliberament ni res que s'hi assembli. La prova és que, un cop casades, les coses no han millorat gaire respecte anys anteriors...
Fins aviat a tots dos!
Miquel Saumell ha dit…
Vergonya aliena. Aquest és el sentiment que tinc quan veig aquestes rues de dones i homes fent l’imbècil pels carrers.
Dels strippers res a dir, cadascú es guanya la vida com pot.
Miquel, en desgreuge a aquestes rues de solters i solteres també cal dir que, en el fons, són força inofensives. Hi ha persones encorbatades, enclenxinades i educades que tenen perversions bastant més perilloses... Però això ja és un altre tema! Fins aviat!
Galderich ha dit…
Un dia parlant amb un xofer d'autocar em va comentar que el pitjor servei que li podia tocar era el de comiat de soltera, que el descontrol era desmesurat en tots els sentits.

Quan veig pel carrer gent vestida de manera estranya celebrant un comiat de solter o soltera només agraeixo no haver caigut en aquest afer quan em vaig casar.
Galederich, gràcies novament per participar, comprenc i compadeixo el xofer de qui parles!Hi ha dones que perden completament els papers...

Traducció del blog