Perdre l'atenció

Hi ha dies que passo una bona estona pendent de l'ordinador: busco articles de psicologia, llegeixo diaris digitals, contesto el correu, escric al blog, bado, tafanejo, perdo el temps... Després d'estar unes quantes hores davant de la pantalla, tinc dificultats per concentrar-me en una tasca concreta. Començar un llibre, per exemple, em costa un esforç important; abans no entro en el text i segueixo el fil narratiu pot passar ben bé mitja hora.
El cervell no és només la massa greixosa que s'amaga dins la closca sinó també l'entorn en el qual estem immersos. La revolució digital i la gran quantitat de tasques que s'hi associen, han suposat un canvi radical en la nostra manera de pensar i elaborar la informació. De la mateixa manera que nosaltres hem perdut la rapidesa de càlcul mental que tenien els nostres pares (per això s'han inventat les calculadores), els nostres fills podrien tenir serioses dificultats per mantenir l'atenció durant un període llarg de temps.
Personalment, haig de dir que tot sovint tinc ganes de perdre de vista els artilugis digitals. No hi ha res que es pugui comparar amb el plaer de llegir una bona novel·la i gaudir de tot el temps del món, sense estar pendent de res més que de la lectura...

Comentaris

Ramon ha dit…
Crec que es tracta d'una adaptacio al medi. Si que es cert, potser que hi ha coses que sempre seran bones (alguna opera,o un llibre) pero cada cop mes em sembla que tot te un context i va variant. Lo que ara es cultura i es creu necessari com la lectura o la musica, igual d'aqui a mil anys sera folklore... Qui sap fer arrels quadrades en un paper, qui recorda com calcular la superficie d'un cilindre... A vegades penso que passaria si s'esbrres tot i tinguessim de comencar de zero(sense ordinadors,teles,foc,granjes...) no serviriem per res... Sort que ens adaptem al medi i no es el context que hem de viure. igual algun dia no ens cal prestar atencio... Disculpa per l'anada d'olla
5 de maig del 2009, a les 22:29
DABITIKO ha dit…
Hola Clara,

Crec que tenim un excès de informació. Em sembla que això es diu: infotoxicació..

Per mi el problema es la fugacitat d'aquesta informació en la persona. Hi ha tanta informació que crec que la persona es perd, es desorienta, deixa d'enraonar i de ser crític amb la informació que llegeix

copy-paste:

Infotoxicacion es el fenómeno provocado por el crecimiento exponencial de la información en cuanto a volumen, fuentes, canales de distribución,
etc. Esto ha provocado elevados niveles de saturación de información en las empresas, organismos públicos, y sociedad en general.
6 de maig del 2009, a les 10:58
Clara Esquena i Freixas ha dit…
Ramon: gràcies pel teu comentari, no és cap anada d'olla, tot al contrari. El que passa és que l'atenció i la concentració són tan necessàries per mantenir la memòria i exercitar la reflexió que fa por pensar en la banalitat en la qual ens podem veure abocats en el futur. Tot i això, és cert el que dius, perdem unes funcions i en guanyem unes altres, és llei de vida...
David, gràcies pel teu apunt, coincideixo plenament amb tu, patim d'excés d'informació i moltes vegades no la sabem pair ni tan sols distingir la que és veraç de la falsa.
Fins aviat a tots dos i gràcies per les aportacions!
6 de maig del 2009, a les 11:54
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa ...
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d...
Més informació