Eça de Queirós

Hi ha escriptors que passen per la teva vida sense pena ni glòria. Com un ventet que ni tan sols et despentina. N'hi ha d'altres, en canvi, que marquen un abans i un després. M'imagino que totes les persones que estimem la lectura tenim els nostres escriptors de l'ànima. Un dels meus favorits, juntament amb Josep Pla, és el portuguès José María Eça de Queirós. Sento la necessitat de retornar als seus llibres, com qui busca les paraules d'un amic.
Vaig descobrir-lo en una llibreria de Barcelona, fa uns anys, i em va enamorar completament. No només per la seva superba capacitat narrativa sinó perquè, nascut al S.XIX, retrata magistralment, i amb gran valentia, molts dels problemes del món contemporani. Eça de Queirós es podria considerar un home modern i revolucionari fins i tot avui en dia. Els somnis romàntics, la doble moral catòlica, els ideals impossibles o la maldat humana són lúcidament retratats en la seva obra, de manera implacable i, alhora, amb un brillant sentit de l'humor. Després de llegir La Relíquia, El cosí Basílio i El crim del mossèn Amaro no em vaig poder estar de viatjar a Lisboa per conèixer la ciutat on transcorren les aventures literàries d'alguns seus personatges. El darrer llibre que he llegit ha estat La capital, publicat de manera pòstuma, potser una de les seves novel·les més fosques i autobiogràfiques. El protagonista és Artur Corvelo, un noi ingenu de províncies que té el cap ple de pardals. Suspira per anar-se'n a Lisboa a realitzar els seus grans somnis de poeta. Allà s'hi troba una galeria de personatges infames, que l'arrosseguen pel clavegueram de la ciutat. Es podria dir que La capital és una història iniciàtica. Us ben asseguro que, salvant les distàncies, qualsevol estudiant universitari s'hi podria veure reflectit.
Properament, m'agradaria endinsar-me en les pàgines d'Els Maia, la seva gran obra, que ja ha estat traduïda al català. No crec que trigui gaire a necessitar-la...

Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Clara,
Si després de llegir Eça de Queirós vas decidir anar a conèixer Lisboa, només per això ja pots donar per bones aquestes lectures. La força desconeguda Lisboa és una de les meves ciutats preferides, i cada cop que hi torno marxo pensant que no serà l’última vegada que hi vaig. Si alguna vegada hi tornes et puc fer alguna recomanació d’aquelles que no surten a les guies...
Mai podré oblidar un concert de fados al Castelo de Sao Jorge, això li dec a Eça de Queirós. Lisboa és una ciutat meravellosa, no sé què té exactament... Ara vaig amb la butxaca una mica escurada però si hi torno et demanaré alguna d'aquestes recomanacions (les que no surten a les guies sempre són les millors!)

Traducció del blog