Llegeixo a l'
Avui que la celebració de la victòria del Barça a la Copa del Rei ha acabat amb quaranta-cinc detinguts, un centenar de ferits i un mort. Un jove de trenta-cinc anys ha perdut la vida de mantinada, a Girona, en precipitar-se al riu Onyar, quan celebrava el triomf blaugrana. Atès que serà impossible viure en aquest país (entengui's país com Catalunya) sense estar nit i dia sentint a parlar de les glòries de l'equip de Guardiola (no vull ni imaginar què passarà quan guanyi la lliga i m'estimo més no pensar en la Champions), em permetré el luxe de fer de dolenta de la pel·lícula. Vull expressar la meva profunda inquietud. Primer, per la violència que s'associa a aquest esport. Segon, per la tortura mediàtica que han de sofrir els que no els agrada el futbol, no són del Barça o, simplement, tenen ganes de sentir a parlar d'altres qüestions que no siguin el monotema oficial. Tercer, per l'eufòria alienant i desmesurada dels aficionats que em fa pensar que, si Karl Marx aixequés el cap, no tindria cap dubte en qualificar el futbol com l'opi del poble.
En aquest país en passa alguna de grossa...però millor parlem-ne després de les celebracions...!
Llegeixo a l'Avui que la celebració de la victòria del Barça a la Copa del Rei ha acabat amb quaranta-cinc detinguts, un centenar de ferits i un mort. Un jove de trenta-cinc anys ha perdut la vida de mantinada, a Girona, en precipitar-se al riu Onyar, quan celebrava el triomf blaugrana. Atès que serà impossible viure en aquest país (entengui's país com Catalunya) sense estar nit i dia sentint a parlar de les glòries de l'equip de Guardiola (no vull ni imaginar què passarà quan guanyi la lliga i m'estimo més no pensar en la Champions), em permetré el luxe de fer de dolenta de la pel·lícula. Vull expressar la meva profunda inquietud. Primer, per la violència que s'associa a aquest esport. Segon, per la tortura mediàtica que han de sofrir els que no els agrada el futbol, no són del Barça o, simplement, tenen ganes de sentir a parlar d'altres qüestions que no siguin el monotema oficial. Tercer, per l'eufòria alienant i desmesurada dels aficionats que em fa pensar que, si Karl Marx aixequés el cap, no tindria cap dubte en qualificar el futbol com l'opi del poble. En aquest país en passa alguna de grossa...però millor parlem-ne després de les celebracions...!
Comentaris
Doncs aqui a Ciudad Real, cap disturbi i cap soroll! són tan civilitzats en aquesta ciutat que ho cel.lebren per dins! jeje!
Quan la selecció espanyola va guanyar l'Eurocopa va sortir la gent al carrer i van passar els mateixos disturbis que a Barcelona. Amb una diferència, aqui les banderes eren d'Espanya amb el aguilucho.. et pots imaginar! a mi em va provocar una ràbia que vaig marxar cap a casa corrents...
Respecte als disturbis crec que no tenen res a veure amb el futbol... Crec que són propis de frustracions i ràbies internes i que el futbol es el vehicle per treure aquesta ràbia... Es important que els polítics treguin conclusions i vagin coses per millorar la societat catalana.
I tens tota la raó respecte als mitjans de comunicació... tansols existeix el Barça! es vergonyos!
Una abraçada!
Es tracta de lo que vol sentir la gent i per tant vén... i del que dóna gust parlar...
...És com als àpats: "Jo sempre voldría menjar entrecot; però també cal menjar verdura, ni que sigui per salut!!!".
PS. Una cosa Clara, em deixes afegir un fil RSS cap al teu bloc des del meu?
Cap problema pel fil RSS, fins aviat!
I tornem a lo de sempre, que ho vulguin molts no vol dir que sigui el millor, ni lo més interessant, simplement que són més els que ho volen...
...i més tòpics, quant un vol anunciar un producte, o que li llegeixin un article del seu diari, o que mirin el seu canal de televisió, o mil coses més... prefereix que arribi a més gent "normal" (en sentit de norma, multitud, mitjana) que a els que tenen més sentit comú o que no es diferencien portar per les masses, per tenir més criteri. Per això son mitjans massius (mass media).
Merci per lo del fil...
Ramon
Molt em temo que avui estic bastant d'acord amb tu. De totes maneres deixem dir-te que amb això de la "tortura mediàtica" potser exageres una mica... no creus? Sempre pots optar per altres alternatives que no et torturin. Un llibre, un passeig per la platja de Calella, menjar-te un catxoflino a La Xicra, escoltar música...
Gràcies per participar!;)