Steve Jobs tenia un costat fosc


Steve Jobs va ser un líder carismàtic però també tenia un costat fosc remarcable



La defunció de qualsevol ésser humà, després de perdre la batalla contra el càncer és dolorosa. Si parlem d'un referent brillant en l'univers de la informàtica és natural que es produexi un ressò mediàtic considerable. No obstant això, penso que hi ha quelcom inquietant en el fet que una aclaparadora majoria de diaris posin en primera plana la pèrdua de Jobs i li concedeixin un espai desorbitat en cròniques o columnes d'opinió. En aquests moments, lamento que la mort de centenars de milers de persones a causa de la fam passi cada dia desapercebuda. Avui tampoc no se'n canta ni gall ni gallina. Desgraciadament, sempre hi ha algun gran tema que eclipsa els drames humanitaris.

El retrat que dibuixen del fundador d'Apple és igualment pertorbador. Només podem trobar-hi paraules elogioses. Genial, visionari, il·lusionista, pioner o revolucionari són alguns dels adjectius amb els quals el defineixen. El diari Ara l'anomena Leonardo Da Vinci modern. Tela marinera. A Twitter el destaquen com un Einstein de la nostra generació. Barack Obama ha fet unes declaracions exclusivament dedicades al
mestre i ha afirmat que el millor tribut ha estat conèixer el seu traspàs a través d'un giny creat per ell. En cap moment gosaria posar en dubte el seu inspirat llegat però penso que una empresa com Apple hauria de ser quelcom més que una llista d'èxits i un compte corrent astronòmic.

Steve Jobs va cultivar una imatge de milionari humil, amb els seus texans i jerseis de coll alt. Les creences budistes que professava li conferien una aurèola de guanyador contemporani. Un burgès bohemi de Sillicon Valley, estrella guia de qualsevol jove promesa dels bits i els bytes. Personalment, sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú, considero que el seu perfil és justament l'antítesi de l'empresari del futur. Encara que resulti incòmode, avui també caldria recordar que Apple, com a bon gegant industrial, tenia un vessant tenebrós. Principalment, destacaria les hermètiques condicions comercials, l'explotació infantil en fàbriques asiàtiques, la contaminació mediambiental i el temperament ferotge de Jobs, que s'havia guanyat a pols la fama d'atemorir els seus treballadors. En l'àmbit familiar, va tenir serioses dificultats a l'hora de reconèixer la seva primera filla. És a dir, que també era responsable d'un dany incommensurable, del qual amb prou feines hem sentit a parlar. Steve Jobs, lluny de despertar la meva admiració, em porta a qüestionar si és realment possible assolir un capitalisme de rostre humà o hem de conformar-nos amb successives capes de cosmètica mediàtica. Crec que representava un model que avui hauria d'estar en franca decadència. Però cal conservar l'esperança. Potser coneixerem un nou líder, que oferirà respostes als drames corporatius del present.



Comentaris

Traducció del blog