Les "classes del Barça"




Els Barça Toons són una manera efectiva de fer arribar els èxits del club a la mainada, alguns educadors els utilitzen a l'aula



En una ocasió, una nena m'explicava que la seva mestra, en una escola pública, li feia cantar l'himne del Barça a l'aula. Uns dies més tard, contemplava com un monitor d'esplai corejava la mateixa cançó, mentre una filera de nens i nenes l'acompanyava a pulmó obert, pel passeig de Palamós. No cal dir que em van semblar dos episodis desagradables, no tans sols pel fet que sigui de l'Espanyol sinó perquè no trobo que es tracti d'activitats precisament pedagògiques. Si un infant és del València, el Rayo Vallecano o, simplement, s'avorreix amb el futbol, no veig per quin motiu ha d'entonar la melodia blaugrana, dins del marc d'una activitat educativa. Em qüestiono on és el respecte a la diversitat. ¿Fins a quin punt una criatura que no hi sigui aficionada, es pot sentir incòmoda o pot expressar lliurement la seva discrepància? Malgrat les males vibracions, vaig pensar que es devia tractar de dos fets aïllats i no vaig fer-ne massa cabal.

Malauradament, no es tracta d'esdeveniments puntuals. A través del portal PericosOnline he sabut que creix el nombre de denúncies de famílies que es queixen d'aquestes "classes del Barça", en els quals també s'ensenya la història de l'entitat, entre d'altres glòries esportives. En ocasions, s'organitzen excursions al museu del club, sota el pretext que es tracta d'activitats culturals. Per altra banda, cal recordar que quan els homes de Guardiola van fer el tour de les tres copes, va ser habitual que els instituts tanquessin les portes i donessin festa a l'alumnat. Em pregunto quants professors devien protestar i si els van fer gaire cas. Arribats a aquest punt, penso que els mateixos culers haurien de sentir-se un pèl torbats. Amb aquestes paraules no pretenc ferir la sensibilitat de cap aficionat sinó convidar a la reflexió, respecte aquest mal ús del futbol, que no deixa de ser un bonic espectacle. No tinc cap interès en anar a la grenya amb ningú, només manifesto la meva preocupació. La colonització de l'esfèric ha arribat als mitjans, de forma aclaparadora. El món de la política també hi té dependència. Quan viatges a algun indret del planeta i parles de Catalunya, el primer nom que surt de la boca dels interlocutors és el de Leo Messi. Ja només faltava que els programes educatius es tenyissin de blaugrana. Em sap greu fer el paper de dolenta de la pel·lícula però penso que ens estem endinsant en terrenys realment perillosos. Qatar a banda.




Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Bon dia Clara,
Excepte en el fet que no sóc de l’Espanyol (ni del Barça ni de cap altre club), coincideixo plenament amb el teu plantejament. Aquest gregarisme infantiloide de molts culés (s’ha de dir que no de tots ells), aquest organitzar-te la vida en funció de si hi ha partit o no (“no, ho sento, demà no podem anar a sopar, juga el Barça”), aquest patriotisme català que alguns entenen necessariament associat al Barça, aquest ridícul lema "més que un club" quan amb el tema de Qatar i d’altres ha quedat perfectament demostrat que el Barça només és "un club més", totes aquestes coses em treuen de polleguera.
I si algun dia muntes alguna plataforma per anar-hi posant remei ja pots comptar amb la meva signatura.
Miquel, efectivament, no cal ser de cap club concret per adonar-se que tot això és demencial. L'Espanyol s'hi ha pronunciat en contra, no només per defensar els seus colors sinó per demanar una escola plural, que no imposi res als infants. És trist que es posin tants esforços en eliminar la sisena hora i la Conselleria d'Educació no es mobilitzi davant d'aquest despropòsit. Quant al tema de Qatar, cada dia tenim sorpreses. Ferran Soriano, de la corda de Sandro Rosell, ha anat recentment a aquest país (una dictadura en tota regla, no ho oblidem) a buscar diners per a ressucitar Spanair:

http://www.lavanguardia.com/economia/20111027/54237153763/spanair-alcanza-un-principio-de-acuerdo-con-qatar-airways.html

Potser haurem d'anar pensant en aprendre la llengua de Qatar, per adaptar-nos a la nova situació...

Traducció del blog