Canals alternatius, a la recerca de la innocència perduda

El canal de Youtube de We Are Change retrata la cultura de la violència promoguda per la classe dirigent i les protestes ciutadanes pacífiques als Estats Units

Al marge de comptades cròniques estimulants, sempre massa breus, quan miro el TN de TV3 tinc la impressió que estic davant d'una espai propagandístic de baixíssima qualitat. Poso la televisió per sentir un soroll de fons, mentre estic ocupada en altres activitats. Si els presentadors apunten una notícia interessant, llavors em connecto a la pantalla i intento pensar fins a quin punt la notícia està adulterada. Dóno per descomptat que la llibertat d'expressió brilla per la seva absència i que el reporter fa allò que bonament pot per explicar els esdeveniments que li permeten transmetre. Llavors em qüestiono què ens ha conduït fins aquí. Com aquell matrimoni que recorda que un dia va ser feliç i ha culminat el seu trajecte en la més amarga de les desavinences, pregunto: Què hem fet malament, per distanciar-nos d'aquesta manera?

Sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb l'Albert Rivera quan afirma que és completament absurd mantenir cinc canals de televisió públics a Catalunya. En primer lloc, perquè hi ha altres prioritats infinitament més urgents i després, això ho afegeix una servidora, perquè els continguts són majoritàriament tan pobres que el ciutadà faria bé de prescindir-ne, si vol conservar el teixit neuronal en bon estat. Atès el panorama polític actual, val a dir que no penso que cap partit estigui capacitat per a fer els passos necessaris, que retornin la dignitat al periodisme. Considero que farien falta transformacions estructurals profundes, abans d'abordar aquesta qüestió amb un cert realisme.

Em sento propera als moviments populars de canvi que sorgeixen arreu i miro d'estar informada a través de blogs, xarxes socials i canals de Youtube. Avui estic especialment interessada en la tardor calenta de Barcelona, que proposa passar de la indignació a l'acció i també en la recent ocupació del pont de Brooklyn. Un dels canals alternatius nord-americans que més m'agrada és We are Change, on es procura oferir una visió intel·ligent i humana dels canvis que necessita aquest món tan violent i despietat. He sentit algunes veus crítiques, evidentment legítimes, sobre el fet que qualsevol s'erigeixi actualment en el paper de periodista improvisat. Sense negar els raonables retrets, al meu entendre, és d'una lògica absoluta que l'esmentat boom sorgeix de l'aclaparadora pressió exercida sobre els mitjans de comunicació tradicionals. Penso que cal agrair la generositat amb la qual tantes persones anònimes agafen les càmeres desinteressadament -i exposant-se en ocasions a un enrome risc- per explicar-nos la realitat de manera poc aviciada. Si més no, ofereixen un camí per a recuperar la innocència perduda. Prou que la necessitem.