Acúfens, símptoma d'una societat estressada
El percentatge de persones afectades pels acúfens ha augmentat a causa de la crisi econòmica
El País publicava ahir un necessari reportatge sobre el preocupant increment de pacients afectats pels acúfens, dolència també coneguda amb el nom de tinnitus. És un text tan recomanable com ho són les lúcides reflexions dels lectors que han decidit afegir-hi un comentari. Segons els experts, s'ha registrat un augment considerable de casos, arran de la situació d'estrès provocada per la crisi financera actual. Pels qui no conegueu aquest trastorn, les seves causes i possibles teràpies, podeu consultar les associacions especialitzades, que contesten amb molta correcció les preguntes més freqüents. Malgrat que existeix recerca sobre el tema, molts afectats lamenten que no s'hi aboquin prou recursos, atesos els milions de persones que pateixen acúfens, arreu del món.
La primera vegada que en vaig conèixer un cas, jo era una adolescent i va semblar-me un fenomen com de ciència-ficció. Es tractava d'un home jove, que escoltava un xiulet constant, impossible de silenciar, la qual cosa el conduïa a un estat de desesperació, proper a la bogeria. No podia entendre d'on provenia aquell soroll insuportable i perquè el pobre noi no aconseguia trobar remei al sofriment. Recordo que fins i tot havia parlat de suïcidar-se, de tan insuportable com se li feia l'absència de silenci. Ignoro com va evolucionar aquella fressa interna ni si va aconseguir trobar alleujament pel seu terrible malestar. Malauradament, el tinnitus encara és un problema de salut força desconegut, que genera molta incomprensió. Per aquest motiu, em sembla recomanable que la premsa se'n facin ressò. Algú pot pensar que només fem que rebre notícies alarmistes sobre els nefastos efectes de la crisi però si no som capaços d'identificar els problemes, difícilment els podrem solucionar. Millor obrir els ulls a una realitat desagradable que girar-li l'esquena sistemàticament.
Entre els diversos factors que poden desencadenar els acúfens, hi trobem el soroll ambiental. Convé recordar que el nostre país és un dels campions planetaris de contaminació acústica, la qual té altres efectes devastadors sobre l'organisme. Malauradament, la legislació no sempre es compleix com caldria. Per altra banda, vivim en una societat estressant i competitiva que també pot afavorir l'aparició dels brogits interiors. El guirigall d'alguns mitjans tampoc hi ajuda. Aquesta ansietat ha sofert un increment, com a conseqüència de la violència econòmica a la qual ens veiem sotmesos. Però hi ha una altra causa rellevant: el consum de substàncies tòxiques i els efectes secundaris dels fàrmacs, entre els quals habitualment s'hi troba el tinnitus. Massa sovint es recorre a la sobremedicació, potser perquè no hi ha prou temps per a una praxi pausada, que a sobre sofreix una implacable tisorada. Els acúfens, a la meva manera de veure, són aquell símptoma que tortura tantes persones diàriament i avisa una societat malalta, que necessita amb urgència una teràpia adequada. El fals murmuri de l'entorn no ens pot vèncer, cal vetllar per una justa medicina, tant a nivell personal com social. Aquest reclam no serà pas un soroll fútil.
La primera vegada que en vaig conèixer un cas, jo era una adolescent i va semblar-me un fenomen com de ciència-ficció. Es tractava d'un home jove, que escoltava un xiulet constant, impossible de silenciar, la qual cosa el conduïa a un estat de desesperació, proper a la bogeria. No podia entendre d'on provenia aquell soroll insuportable i perquè el pobre noi no aconseguia trobar remei al sofriment. Recordo que fins i tot havia parlat de suïcidar-se, de tan insuportable com se li feia l'absència de silenci. Ignoro com va evolucionar aquella fressa interna ni si va aconseguir trobar alleujament pel seu terrible malestar. Malauradament, el tinnitus encara és un problema de salut força desconegut, que genera molta incomprensió. Per aquest motiu, em sembla recomanable que la premsa se'n facin ressò. Algú pot pensar que només fem que rebre notícies alarmistes sobre els nefastos efectes de la crisi però si no som capaços d'identificar els problemes, difícilment els podrem solucionar. Millor obrir els ulls a una realitat desagradable que girar-li l'esquena sistemàticament.
Entre els diversos factors que poden desencadenar els acúfens, hi trobem el soroll ambiental. Convé recordar que el nostre país és un dels campions planetaris de contaminació acústica, la qual té altres efectes devastadors sobre l'organisme. Malauradament, la legislació no sempre es compleix com caldria. Per altra banda, vivim en una societat estressant i competitiva que també pot afavorir l'aparició dels brogits interiors. El guirigall d'alguns mitjans tampoc hi ajuda. Aquesta ansietat ha sofert un increment, com a conseqüència de la violència econòmica a la qual ens veiem sotmesos. Però hi ha una altra causa rellevant: el consum de substàncies tòxiques i els efectes secundaris dels fàrmacs, entre els quals habitualment s'hi troba el tinnitus. Massa sovint es recorre a la sobremedicació, potser perquè no hi ha prou temps per a una praxi pausada, que a sobre sofreix una implacable tisorada. Els acúfens, a la meva manera de veure, són aquell símptoma que tortura tantes persones diàriament i avisa una societat malalta, que necessita amb urgència una teràpia adequada. El fals murmuri de l'entorn no ens pot vèncer, cal vetllar per una justa medicina, tant a nivell personal com social. Aquest reclam no serà pas un soroll fútil.
Comentaris