Recordar, per a no repetir



Recentment, s'han complert cinc anys de l'assassinat de la periodista russa Anna Politkovskaya


Recordar, per a no repetir, -escrivia Sigmund Freud-, és una funció pròpia de la memòria. Com bé sabeu, el pare de la psicoanàlisi, malgrat que ateu, era d'origen jueu i també va sofrir a la pròpia pell la xacra de l'antisemitisme que assotava Europa, la primera meitat del S.XX. Una part de la seva família va morir en els camps d'extermini del nazisme. El tram final de la seva obra va estar fortament influït pel fanatisme del Tercer Reich i els perills que suposava per a la civilització.

Recordar, per a no repetir.

Resulta colpidor el silenci còmplice dels ciutadans que renegaven obstinadament la investigació dels crims atroços contra la humanitat, perpetrats pel règim de Hitler. La negació és un mecanisme realment efectiu i el poder disposa de maneres convincents de vendre la seva versió de la Història, en funció dels propis interessos. Algunes persones han declarat que tenien una vaga intuïció del que succeïa però ignoraven, tanmateix, l'existència dels crematoris o les cambres de gas. Existeixen realitats tan horribles que resulta preferible la tranquil·litat de l'engany. Malgrat els esforços del poble jueu per a recuperar la seva memòria històrica, encara existeix un corrent de
negacionisme de l'Holocaust, que segueix viu. La seva prohibició ha aixecat una bona polèmica. Cal penalitzar la negació de la barbàrie?

Recordar, per a no repetir.

Tant o més intensa ha estat la pèrfida ignorància que s'ha intentat imposar sobre el brutal Gulag soviètic.
Aleksandr Soljenitsin va ser expulsat del país i la seva literatura brillant sobre els horrors dels camps de treball comunistes, prohibida durant dècades. Vladimir Putin va canviar radicalment d'opinió i la va declarar lectura obligatòria. El sanguinari dirigent rus no pensa el mateix respecte la valenta Anna Politkovskaya i les atrocitats comeses a Txetxènia. Qui la va tirotejar?

Recordar, per a no repetir.

La sentència de Freud conserva plena vigència, la voluntat de fer memòria és encara castigada amb crueltat, a nombrosos punts del mapa. La virulència de la repressió no desmereix la que exercien els grans tirans del segle passat. Els centenars de milers de morts a l'Afganistan, l'Iraq o Líbia passen pràcticament desapercebuts en els mitjans de comunicació, que s'assemblen cada dia més a un vulgar pamflet de propaganda. El poble palestí tampoc té possiblitat d'expressar la seva particular narració de la violència quotidiana. L'espiral de destrucció del narcotràfic no es fa visible en la profunditat de les seves arrels. Les puerils explicacions ofertes a les masses oculten tossudament el sofriment, la sang i la tortura. Les mostren com un dany col·lateral insignificant, en la recerca de la llibertat, la justícia o la democràcia. Recordar, per a no repetir.




Comentaris

Traducció del blog