La duquessa d'Alba i la "global revolution"


L'humorista Ferreres ironitza lúcidament sobre la polèmica del PER a Andalusia. Que dejenen paz a los pobres jornaleros -demana la duquessa-, más vale tenerlos en el bar tomando cañas a que invadan mis fincas pidiendo la reforma agraria



Segons l'activista canadenca Naomi Klein, la crisi que vivim actualment és fonamentalment un problema de distribució de recursos. Els indignats de Wall Street proclamen que formen part del 99% de ciutadans asfixiats, confrontats a un explotador 1% de milionaris, el qual ha acumulat fraudulentament una fortuna indecent i no té cap intenció de controlar el seu insaciable afany devorador. És sobrer recordar novament la interminable tirallonga d'abusos, associada a les grans corporacions. Un dels principals èxits de la global revolution és que els problemes que pateixen els oprimits d'una banda del planeta, s'assembla extraordinàriament als que vivim els ciutadans de l'altra punta. El dia d'avui de ben segur que quedarà marcat al calendari, com una gesta èpica dels moviments socials.

Recentment, hem tingut una bona mostra de l'esmentada desigualtat, arran de l'encesa polèmica sobre les ajudes del PER a Andalusia. Com bé sabeu, l'aspirant a ministre ha criticat la passivitat dels agricultors andalusos, que suposadament perden el temps al bar, mentre s'emplenen les butxaques amb les subvencions. Per la seva banda, la nova fornada republicana ha rematat amb la dubtosa administració de les ajudes, concedides a la Casa de Alba. Em sembla realment saludable que l'opacitat i el secretisme econòmics, vinculats a l'aristocràcia, es trenqui d'una vegada per totes i es comenci a parlar clar. El progama d'Antena 3 Equipo de investigación va emetre ahir a la nit un interessant reportatge sobre la seva herència. Us recomano vivament que cliqueu l'enllaç i us assebenteu dels incomptables abusos de doña Cayetana i la seva família. És probable que, quan acabeu de mirar el vídeo, us entrin unes ganes irrefrenables de sortir al carrer a fer la revolució. Avisats esteu.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Imatge
Jordi Pujol i Marta Ferrusola, a dalt del Dragon Khan.  Imatge extreta de tarragonamesborrona.info L’eufòria independentista em genera una angoixant perplexitat. Directament, confessaré que em deprimeix fins a les llàgrimes.   Tinc la impressió que visc en una Catalunya bipolar. Des de les enlairades proclames a favor del nou Estat, caic en el pou sense fons de la realitat quotidiana, un panorama social desolador, que reclama respostes immediates. Visualitzo un nen que va a l’escola: carmanyola de plàstic a la mà i estelada penjada a l’esquena. Trobo la imatge esborronadora; entre tots li hem fet creure a la criatura que el primer element tindrà quelcom a veure amb el segon. Escric aquestes línies sense ànim de ferir la sensibilitat de ningú. Simplement, trobo incomprensible que, després del que hem patit en les darreres dècades, tants ciutadans confonguin l’enrevessat joc del poder amb un debat de Telecinco . La farsa dels enfrontaments entre polítics no deixa entreveur
Més informació

Tertúlia sobre loteria

Imatge
Ahir vaig participar en una tertúlia sobre loteria, al programa de TV3 els matins d'estiu . També hi van intervenir el ja famós responsable de la Bruixa d'Or, Xavier Gabriel, el propietari del bar Pamplona de Vic, Joan Cesari, a qui va tocar un bon pessic, Iolanda Guevara, professora de matemàtiques i Kernan Heinz, assessor financer. La idea del debat va sorgir arrel d'un fenomen col·lectiu ocorregut a Itàlia, al voltant d'un premi de loteria que acumula un pot milionari. Si us ve de gust donar-hi un cop d'ull, podeu fer-ho clicant aquí.
Més informació

No abaixem la guàrdia

Imatge
Fa uns quatre anys, en un taller de grup amb nois adolescents, vaig demanar si algun dels assistents em podia explicar amb les seves paraules què era la Sida. No va sortir cap voluntari. No és que patissin un problema de timidesa o fluïdesa verbal sinó que no tenien ni la més remota idea de què els estava preguntant. És probable que alguns de vosaltres no creieu aquesta anècdota perquè jo tampoc donava crèdit a la seva ignorància. Actualment, observo com entre les noies triomfen els mètodes hormonals , que no protegeixen de les malalties de transmissió sexual (elles cedeixen habitualment al desig masculí i refusen l'ús del preservatiu). Amb la dispensació sense recepta de la píndola postcoital, em temo que la tendència anirà en augment. Sóc conscient que els informaran dels riscos que comporta però penso que les paraules se les emporta el vent, sobretot si tenim en compte les mancances educatives en matèria de sexualitat. ¿De quina manera es controlarà que facin un ús responsable d
Més informació