Tisorada per avui, gana per demà

La pobresa infantil tindrà efectes devastadors a llarg termini, si no es prenen mesures adequades al respecte. El sistema assistencial de beneficència s'ha mostrat insuficient.

Només vaig poder veure una part de l'entrevista que Josep Cuní va fer-li al president de la Generalitat, ahir a la nit. Quan em vaig adonar que continuava en la seva obstinada línia de defensar les tisorades, com un bé per al conjunt del país, vaig tirar la tovallola. Una cosa és que el Govern segueixi el dictamen impositiu dels mercats, fins a l'extrem de la immolació i l'altra, molt diferent, que els ciutadans hàgim de combregar amb rodes de molí. En el moment que sento que em prenen el pèl, canvio de canal. Encara resultarà que mitja Catalunya està en peu de guerra per pur caprici o per una tossuda negació a acceptar allò que s'ha mostrat com l'únic camí possible, per a sortir del túnel de la mal anomenada crisi econòmica. Precaris si però no ximples.

Han estat molts els professionals qualificats que han advertit del greu perill que suposa pel nostre futur, el fet que trontollin els pilars més bàsics de l'Estat del benestar. Economistes, treballadors socials, professionals de la salut i de l'educació han criticat aquesta estratègia a curt termini, la qual té tots els punts per agreujar la situació de pobresa en el futur. ¿Quin sentit té vetllar per l'estalvi immediat si aquest ens condueix a un drama encara més profund, en un horitzó no massa llunyà? ¿Es pot percebre d'alguna altra manera, aquesta dèria per retallar, que no sigui un afany desmesurat i groller de privatització?

Un dels exemples més clars del despropòsit es manifesta en el món de la infància, greument tocada per la situació actual. El fet que perillin l'alimentació o l'habitatge precipita l'entrada a un camí marcat per la malnutrició, una salut precària i el fracàs escolar, la qual cosa tindrà la seva repercussió en el decurs de tota la trajectòria vital de l'individu. Però el drama no només és particular sinó que colpejarà fortament la societat en el seu conjunt. Al marge de la tragèdia humana, els costos econòmics que comportarà l'exclusió social multiplicaran exponencialment la despesa actual. Recomano que escolteu els experts que parlen en aquest programa sobre l'espiral de la pobresa infantil. Una mica de sentit comú sempre va bé.