Un contacte difícil


Un conegut detall de la Creazione di Adamo, a la Capella Sixtina


He estat un parell de vegades al Museu del Vaticà. O sigui, he fet cues interminables sota un sol de justícia, he contemplat embadalida incomptables meravelles i, com no podia ser d'altra manera, he entrat a pressió a la Capella Sixtina, tement seriosament de no desaparèixer esclafada entre una horda de turistes desesperats. Són tants els tresors per descobrir que, malgrat haver repetit, no em veuria amb cor de recordar-ne ni una mil·lèsima part. Hi tornaria demà mateix, tot i les molèsties. En la segona ocasió, vaig agafar una d'aquelles audioguies, que alguns consideren un atemptat a la cultura però gràcies a les quals s'aprenen tota mena d'anècdotes curioses. Quan em trobava davant del fresc imponent de Miquel Àngel, la veu impersonal i solemne va explicar que l'artista italià tenia serioses desavinences amb la cúria eclesiàstica, de la qual criticava, metafòricament, que fongués els calzes per convertir-los en espases. La polèmica de la doble moral venia de lluny, és clar. El contingut original del cristianisme no concordava exactament amb el comportament de la més alta jerarquia, una dissonància que s'ha mantingut al llarg dels segles. Tant és així que la propera visita del Papa, ha despertat la mateixa polseguera entre col·lectius religiosos i laics. Com és ben sabut, consideren que tanta opulència s'allunya del missatge evangèlic d'austeritat. Per altra banda, critiquen la postura misògina i homòfoba de l'Església, allunyada de la realitat social del segle XXI. El 7 de novembre vindrà Benet XVI a Barcelona i els seus particulars calzes també l'acompanyaran. El qüestionable passat a l'Alemanya nazi, la tèbia resposta davant les atrocitats pederastes, les tèrboles relacions de la banca vaticana o la despesa que suposen per als ciutadans els seus desplaçaments, en temps realment crítics. Dit sigui de passada, respecto sincerament els catòlics i les seves creences, no voldria pas ofendre ningú -ho dic sense sornegueria- però els fets són els fets i és evident que existeixen diferents punts que grinyolen considerablement. És oportú afegir que probablement no en sabem de la missa la meitat. En plena era de la tecnologia, doncs, els intermediaris entre Déu i la humanitat continuen patint seriosos problemes de connexió. Potser serà qüestió de visitar Silicon Valley...



Comentaris

Miquel Saumell ha dit…
Clara,
M’ha fet gràcia que avui s’ha discutit aquesta visita al plenari de l’ajuntament de Barcelona i els únics que han votat en contra de la declaració institucional de benvinguda han sigut els hereus del comunisme, aquells que encara no han demanat perdó pels milions de morts que s’han fet en nom d’aquella ideologia. Allò de la palla i la biga...
I també ho dic amb tots els respectes pels verds que ni saben que són hereus del comunisme, “que haberlos haylos”, sobretot entre els més joves.
Miquel, potser el que ens convindria a tots plegats és una bona lliçó d'història i alguns consells de coherència interna, per no predicar una cosa i després practicar justament la contrària...

Entrades populars d'aquest blog

El Dragon Khan com a metàfora

Tertúlia sobre loteria

No abaixem la guàrdia