El meu candidat favorit


S'ha creat un web electoral que proposa Pere l'Hàmster com a candidat a presidir la Generalitat


Creieu-me, havia perdut la darrera gota d'esperança. Si algú em llegeix, a l'altra banda de la pantalla i es troba en la mateixa situació límit, no voldria desaprofitar l'ocasió de compartir-hi la il·lusió retrobada i convènce'l que si, que és possible fer política d'una altra manera, gens interessada ni mesquina. Estic segura que el canvi autèntic no és cap horitzó inabastable perquè ahir vaig conèixer un tipus de carn i ossos que el pot materialitzar -va ser tan amable de deixar-se fer una foto, després de saludar la família i li vaig prometre que obtindria el meu suport incondicional-. Per primera vegada, utilitzaré aquest humil blog per a promocionar el candidat que m'ha robat el cor i en el qual he dipositat tota la confiança de futur per al meu país. No sento remordiments per fer un proselitisme desacomplexat i exclamar: Ciutadans de Catalunya, en Pere ja és aquí! S'han acabat les males estones, els colors pujats a la cara i la vergonya aliena. Estareu d'acord amb mi que una campanya electoral no hauria de semblar un carnestoltes, buit de contingut. Després de suportar simpatitzants del col·lectiu nudista, presidents disfressats de superherois, monalises xenòfobes, metges que es recepten a si mateixos i tants egos desfermats, he trobat en aquest aspirant senzill i sense pretensions algú que aconseguirà el que desitgem de debò els catalans i catalanes. No volem un polític que pensi i actui en clau de prosperitat, això ja fa temps que ho hem donat definitivament per perdut. Només recolzarem aquell petit cervell que no empitjori encara més la situació. Un animaló que defugi les trames de corrupció i no estigui permanentment obsessionat per la imatge pública que projecta. Un ésser viu sense interès en embolicar-se amb la senyera, amb la finalitat de posar la mà a la caixa, com un hàbil prestidigitador de l'estafa. Volem un hàmster tranquil, que passegi pel pati dels tarongers, a la recerca d'algun aliment per rosegar. En definitiva, tal i com resa el seu eslògan: HxP. És a dir, Hàmster per president!


Comentaris

Traducció del blog