Una nit terrorífica


El cartell del Festival de Sitges d'enguany està inspirat en les bessones Grady de la pel·lícula El resplandor, basada en l'obra homònima d'Stephen King



Pràcticament no llegia cap altra cosa. Stephen King i demés autors, de novel·la negra o de terror. Mirava pel·lícules una vegada rere l'altra. Em sabia els diàlegs gairebé de memòria. Anys més tard, he conegut adolescents -i joves bastant crescudets- que tenen el mateix estrany costum. Als infants també els atrau la repetició obsessiva, volen sentir la història calcada. Compte que canviïs algun detall, que la seva oïda el detectarà amb precisió. A vegades fins i tot et marquen el camí. En una versió havies col·locat un personatge en un determinat moment i en la següent no hi apareix, perceben les diferències. Després de devorar El resplandor, em delia per veure reflectida la terrible metamorfosi de Jack Torrance a la gran pantalla. Poques vegades havia vist que la versió cinematogràfica estés a l'alçada de la complexitat del paper escrit, en el qual s'inspirava, o fins i tot el superés. Vaig tenir la mala sort de mirar-la a casa d'una amiga i que aquesta es posés malalta. Teníem pensat sortir a un concert de festa major, al seu poble, però va ser impossible. Per postres, en comptes de compartir habitació, com era habitual, vaig haver de dormir a la del seu germà, que va arribar de matinada. Vaig passar la nit del lloro -ella també, pobreta, vomitava sense parar-. Impossible aclucar l'ull, entre les corredisses i la imaginació desbocada. No podia fer altra cosa que evocar les fantasmagòriques bessones Grady i el nen rodant amb aquell tricicle pels passadissos de l'hotel. Quant més intentava foragitar-los del pensament, amb més insistència apareixien. Jack Nicholson picaria la porta d'un moment a l'altre, embogit amb la destral. Ho recordo ara i encara m'esgarrifo, no us penseu. Potser va ser a partir d'aleshores que el gènere de terror va perdre l'atractiu per a mi. Per altra banda, suposo que viure la por ja no té tanta emoció, a partir de determinades edats. La realitat pot ser ben horrible i no és estrictament necessari recórrer a la ficció per experimentar-la. ¿Heu sentit el relat espaordidor de víctimes de carn i ossos, d'éssers humans transformats inesperadament en monstres? Mai més no miraré El resplandor.



Comentaris

Anònim ha dit…
Buff!Em fa gràcia que algú parli així d'aquesta pel·lícula, perquè a mi em va marcar molt! A casa hi havia un passadís molt llarg i jo tenia l'habitació al final de tot.. quantes vegades havia tingut por i veia les bessones, el majordom... Molts anys després, la vaig tornar a veure i anava fent broma de la por que m'havia fet passar després d'haver-la vist. Evidentment, no em va tornar a passar, però mentre la mirava no les tenia totes...i és que quan una cosa t'ha marcat tant és per sempre! Trobo que és una pel·lícula genial, però no la puc mirar!
Salutacions i felicitats pel blog
Veig que no són l'única que va quedar marcada! Una pel·lícula que desperta un terror tan intens ha de tenir alguna cosa de magistral, per força. Fins la propera i gràcies pels ànims!

Traducció del blog