Programes per la pau

Dues integrants del col·lectiu feminista i antimilitarista New Profile, investigat per l'exèrcit israelià

Al marge de criticar l'allau de porqueria que inunda la graella televisiva, penso que caldria fer més esment d'espais valents i constructius com Latituds, que visibilitza iniciatives que apunten sortides a conflictes relacionats amb la pobresa, la guerra i altres injustícies, arreu del món. Gaudeixo amb el Canal 33 perquè compta amb una programació que ha sabut trobar el delicat equilibri entre l'entreteniment, la cultura i la informació de qualitat. Considero molt necessari reconèixer i promocionar les cadenes que fan apostes arriscades, tanta falta com ens fan. Entre Karakia, Latituds i 60 minuts, ahir vaig fer un llarg i digne recorregut per la cuina bretona i asiàtica, els moviments pacifistes al Pròxim Orient i la violència narcoterrorista a la frontera entre Mèxic i els Estats Units. Malgrat la duresa d'algunes imatges, el tractament va ser tan exquisit que en cap moment vaig tenir la impressió de sentir-me agredida, com passa amb altres productes de baixa estofa, que eleven a categoria de problema nacional les estupideses més intranscendents. És el que tenen la intel·ligència i sensibilitat mediàtiques, que no abunden i quan apareixen, impressionen gratament. Com deia, a Latituds van emetre la segona part de Dones construint la pau a Israel i Palestina, en el qual es va donar veu a diversos col·lectius crítics amb la militarització de l'Estat d'Israel, que volen recuperar la memòria històrica dels dos pobles, en una narració conjunta i ofereixen diferents propostes de convivència no violenta. L'experta Carmen Margallón va apuntar algunes claus per entendre l'activisme pacifista de les dones. Segons Margallón, el fet que hagin estat marginades dels enfrontaments bèl·lics els ha conferit una visió alternativa, tot empenyent-les a treballar en una altra direcció. És igualment important la perspectiva de les generacions futures, que contemplen amb especial sensibilitat, com en el cas de les Abuelas i les Madres de la Plaza de Mayo. Val a dir que alguns homes també s'hi sumen. Al marge de la participació en els esmentats grups, recordo els veterans de Breaking the Silence o el relat primerenc i desesperat d'aquell soldat israelià, a l'obra Hirbet Hiza, en el qual es qüestionaven les bases ètiques de l'ocupació. De bon començament, es parlava del germen d'un conflicte enverinat que es projectava cap a la pau, a través de la consciència. Benvinguda sigui.