Passa al contingut principal

Suïcidi i efecte dominó


Una creença popular força estesa és que parlar del suïcidi provoca un efecte dominó



Ho recordo perfectament. La primera vegada que vaig conèixer un cas de suïcidi. Adolescent de quinze anys. Penjat. Aleshores no em vaig fer prou el càrrec de la magnitud de la tragèdia. La joventut pot ser ben cega. Tal vegada és un mecanisme adaptatiu, d'altra manera, costaria més tirar endavant. El següent també el recordo amb claredat. I l'altre. I el de més enllà. Tinc present una noia de vint-i-sis anys que patia esquizofrènia i es va tallar el coll amb un vidre trencat. La seva germana, principal cuidadora, va quedar destrossada. La previsible reacció del centre on treballava va ser ocultar la causa de la mort. El principal motiu adduït era la por a un efecte crida. Si ho explicaven, es podria donar un missatge subliminal d'encoratjament, cap als altres pacients. En aquell moment, no vaig posar en dubte que aquella fos la decisió més encertada. Segons els responsables, com que era primavera, les conseqüències podrien ser encara més letals, tenint en compte la vulnerabilitat a la qual els predisposava la malaltia. Si ella ho havia aconseguit, els altres serien més susceptibles de sucumbir a l'impuls. El mateix silenci s'imposa entre les víctimes que es tiren al metro, segons diuen. El rebuig existeix. No va ser fins a l'any 1983, per exemple, que l'Església va deixar de renegar dels feligresos que es treien la vida. Ja se sap, sempre van endarrerits. Encara ara és un tema tabú, perquè ens hem d'enganyar. Potser és per això, per aquesta obscura i densa capa de censura, que els difunts queden gravats en el pensament, com passa amb tants homicidis pendents de resolució. Hi ha d'altres causes de mortalitat de les quals s'evita parlar, maquillades sota terminologies mèdiques impronunciables. Amb tot, mai no gosaria jutjar qui pren la decisió d'ocultar la veritat, la pressió social és important, sempre ho ha estat, per més que ens diguin el contrari. Això no treu que cal trencar amb la creença que el silenci té propietats protectores perquè incorrem en un error flagrant. La paraula ben emprada té caràcter terapèutic i no pas destructor. És necessari debatre obertament al voltant d'aquestes qüestions i facilitar l'accés a tota la informació oportuna per a les tasques de prevenció. Perquè el suïcidi es pot prevenir. Avui hi fan referència, en un interessant reportatge, al diari El País. Exposen les principals motivacions, diferències de gènere, falsos mites, xifres en diversos països, mètodes freqüents i vies de recuperació. Parlem-ne sense embuts.



Comentaris

jl ha dit…
A partir del 10 de desembre podràs trobar a les llibreries el conte que m'ha publicat l'Editorial Proteus, En Max i la seva ombra.

És una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens i nenes s'atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa.


En Max i la seva ombra és un llibre que té una història al darrera que permet a l'adult:

- gaudir del plaer de la lectura amb el menor.

- utilitzar el llenguatge "ocult entre els silencis" de Max per a reflexionar sobre els factors de risc associats a la depressió en nens i adolescents.

- parlar de la pèrdua d'un ser estimat, inclús si és per suïcidi.

- reforçar l'equilibri emocional del nen a través del personatge principal, en Max.

Mira'l aqui: http://www.youtube.com/watch?v=CfJhQf1yhlM

Entrades populars d'aquest blog

Efecte Streisand?

Chip Somodevilla / Getty Images

L'onada repressiva impulsada per l'Estat espanyol amb la finalitat de contenir les demandes democràtiques i de justícia social fa anys que es pateix però ha adquirit una intensitat especial durant els darrers mesos. Els mitjans de comunicació se n'han fet un ampli ressò per bé que la profusió en l'ús de la neollengua orwelliana ha variat considerablement en funció dels periodistes -o allò que siguin-. Malgrat que els tenim força presents, paga la pena recordar els episodis més sonats de càstig 'exemplar' a la llibertat d'expressió. Darrerament, hem sabut que: el llibre 'Fariña' de Nacho Carretero sobre narcotràfic a Galícia ha estat censurat, així com l'exposició de Santiago Sierra sobre presos polítics a la fira madrilenya 'Arco'; l'entrenador del Manchester City, Pep Guardiola, ha estat amenaçat amb una sanció per lluir un llaç groc durant els partits i els rapers Valtònyc i Pablo Hasél, condemnats p…

Despertar-se a la nit, un apunt històric

Entre l'elevat nombre de persones que consulten als psicòlegs perquè tenen problemes per dormir, n'hi ha algunes que es queixen perquè es desvetllen i tenen dificultats per conciliar el son altra vegada. Aquesta és una circumstància que amoïna força la gent gran, particularment procliu als despertars prematurs. Val a dir, però, que cada cop més joves i adolescents experimenten l'esmentada interrupció a causa del mal ús de les noves tecnologies: per exemple, perquè han sentit el mòbil i volen respondre els missatges rebuts, la qual cosa acostuma a crispar els nervis dels adults que hi conviuen. També hi ha persones que es desvetllen des de fa anys però no hi donen més importància perquè això no els perjudica per a res en la rutina laboral. 
És necessari examinar cada cas amb atenció i paciència atès que nombrosos factors hi podrien estar relacionats: un dolor crònic, una pèrdua recent, un soroll ambiental, entre molts altres. A banda de la consideració d'aquestes particu…

Venim d'on venim

Imatge de la repressió policial de l'u d'octubre: Reuters
La terrorífica història dels membres d’ETA Joxean Lasa i Joxi Zabala, segrestats pels GAL a Baiona; salvatgement torturats al Palaude La Cumbre de Sant Sebastià; assassinats d’un tret al cap i posteriorment enterrats a Alacant potser és un dels episodis de brutalitat policial que més ha sacsejat l’opinió pública d’aquest país. El simple esment de la "calç viva" aixeca una polseguera difícil d'apaivagar, encara avui en dia, en el panorama polític espanyol. El verb "desinfectar", emprat recentment per José Borrell en un míting del PSC, en referència a la necessitat de tractar "la ferida", segons el seu criteri causada per l’independentisme català, també va contribuir a que es pronunciessin els mateixos mots, evocatius i polèmics, per part de nombrosos usuaris de les xarxes socials.
Corria l’any 1983 quan mataren els joves bascos però el crim no fou sentenciat fins el 2000 a l’Audiència Na…