Els tertulians hostils

Quan apareixen determinats tertulians a la televisió, practicar el zàping és una opció saludable

He arribat a pensar que determinats analistes que pul·lulen pels mitjans són gairebé divins, atès que gaudeixen del do de l'omnisciència i l'omnipresència. N'hem parlat en altres ocasions, no només són capaços de pontificar sobre qualsevol tema -sigui quin sigui- sinó que te'ls trobes arreu. A la columna, la tertúlia radiofònica o la taula-debat. Fins i tot és possible que s'hagin llançat a l'aventura d'escriure un llibre i figurin en la llista de supervendes. Llavors guanyen premis literaris i ja els tens concedint entrevistes, a tort i a dret. Com qualsevol deïtat que es faci apreciar, també posseixen la virtut de l'omnipotència, tan segurs com semblen de si mateixos. Quan els sento parlar, no puc evitar pensar en el patró de conducta tipus A, tot un clàssic de la psicologia de la salut i que està associat al risc de sofrir patologies cardiovasculars. Parlen ràpidament i en un to de veu elevat, gesticulen visiblement i tenen urgència per intervenir. Tot sovint interrompen els companys, com si fossin incapaços d'esperar el seu torn. El tarannà que exhibeixen és més aviat hostil, competitiu i ambiciós. Si tenim en compte les recomanacions dels experts, els caldria una bona teràpia de caràcter preventiu. També ens podríem qüestionar quina influència tenen aquestes ràfegues de violència catòdica sobre els espectadors. En el meu cas, he observat en més d'una ocasió com el cor em batega amb més força i experimento un estat de malestar generalitzat, associat a l'ansietat. Si l'exposició al tertulià hostil ha estat nocturna, tinc certes dificultats per conciliar el son. Ignoro si la investigació ha fet prospeccions en aquest sentit però, per si de cas, he decidit prescindir dels seus serveis informatius, com a mesura de precaució. Per altra banda, les opinions que expressen són majoritàriament esbiaixades i partidistes. Més que aportar elements de reflexió al ciutadà, diries que l'estan esbroncant. Aconsegueixen esvalotar el galliner i crispar els ànims, més que cap altra cosa. Una penosa aportació. Malauradament, aquesta tònica, més pròpia de la premsa rosa i esportiva de baixa estofa, s'està estenent a l'àmbit de la política i altres afers de gran transcendència social. Com que no puc fer res per a canviar-ho, practicaré la desobediència pacífica. El zàping és una opció cívica i saludable.