Una reguera de preguntes (encara sense resposta)

Foto: El Periódico de Catalunya

Aquest segrest ha deixat una reguera de preguntes, que s'ha posat damunt la taula un cop hem conegut el feliç i esperat retorn a casa d'Albert Vilalta i Roque Pascual. Els dubtes han aparegut en nombrosos articles a la premsa, també a la bloquesfera i, com no podria ser d'altra manera, en les escumoses tertúlies televisives i radiofòniques. Les aportacions crítiques, per altra banda, han comptat amb un ampli suport dels lectors. Per citar només uns quants exemples, més o menys contundents: Xavier Rius, Salvador Sostres, Arcadi Espada, Radar de Sarrià o Bernat Gasulla. Caldrà veure si som capaços d'aprendre de l'experiència o tot es quedarà en un simple blablablà.

Alguns interrogants exposats:

• Les caravanes solidàries, són una model d'ajuda adequat en ple S.XXI?

• Es prenen les mesures pertinents, a nivell de seguretat, a l'hora de planificar els viatges humanitaris? En cas d'imprudència, qui hauria d'assumir-ne les despeses?
  

• Cal exigir més transparència, en relació al finançament i els objectius que persegueixen les oenegés?

• Quin paper hauria de tenir la ciutadania, en organitzacions finançades amb fons públics?
  
  
• És qüestionable èticament cedir al xantatge terrorista? Per què tan sols és vàlid en l'àmbit internacional? El fet que Espanya hagi acceptat els tractes amb criminals, pot suposar una mena d'efecte crida?

• L'opacitat d'algunes organitzacions solidàries, farà perdre la confiança de col·laboradors i donants?