Poti-poti emocional

Gaspar Hernàndez i Flora Saura presenten Bricolatge emocional

Ahir vaig veure els dos capítols que TV3 va emetre del programa Bricolatge emocional, un espai que podríem qualificar d'autoajuda. Un d'ells estava dedicat a la timidesa i l'altre a les relacions sexuals. El regust que em van deixar va ser el d'un poti-poti més aviat confús, malgrat que hi participessin professionals i testimonis ben respectables. En el primer cas, la timidesa es va plantejar com un tret patològic, que era necessari tractar, si es volien afrontar diferents reptes vitals. Des del meu punt de vista, es va posar poc èmfasi al fet que aquesta també té múltiples avantatges i es pot viure amb total serenitat, sense més complicacions. En el mateix episodi, es van introduir altres conceptes com la introversió o la fòbia social i no va quedar massa clara la diferència. També es va fer esment al tractament de tipus corporal i a la risoteràpia; va donar la impressió que eren teràpies específiques per a combatre la timidesa, quan això no és exactament així. Per acabar-ho d'adobar, es van comparar dues cultures, la japonesa i la israeliana i es van extreure una sèrie de conclusions, al meu entendre precipitades, sobre l'estil educatiu d'ambdues tradicions. En el capítol sobre el sexe es va mantenir la mateixa línia d'aiguabarreig. Teràpia tàntrica, cites estimulants, massatges eròtics, masturbació, complexes corporals, pràctiques sadomasoquistes... Tot plegat, amanit amb imatges divertides i diferents frases cèlebres. En resum, penso que el programa toca massa tecles i acaba per no resoldre res en concret. No seria millor centrar-se en un sol aspecte, per abordar-lo amb més profunditat i rigor? Em qüestiono si és saludable practicar aquesta mena de bricolatges a la vida emocional de la població...