Bons exemples

Segons adverteixen alguns psicòlegs nord-americans, els models de superherois que mostra el cinema són un mal exemple pels adolescents. Ja no es preocupen per ajudar els més desafavorits ni tan sols són gentils amb les dones. Actualment, asseguren, triomfen els més desvagats i violents. Em qüestiono si, en el nostre país, és tan nefasta aquesta influència com certs programes infames, que s'aboquen indiscriminadament a la graella televisiva en horari infantil. El fet que tants adults els mirin, tampoc hi ajuda massa. Malgrat tot, també cal tenir en compte que els menors reben molts tipus d'influències i no totes són pernicioses. Quant al públic infantil, penso en Dora exploradora, Martín Matin, Jim Jam y Sunny, Lola i Virginia, Les Tres Bessones... i tants personatges que promouen l'interès pel coneixement i valors com la capacitat d'esforç i el respecte cap als altres. Fins i tot Bob Esponja, amb tots els retrets que se li puguin fer, estima els seus amics per damunt de totes les coses. En ocasions, es tracta de continguts que abans no eren presents en els mitjans i que fan la seva funció constructiva. També és interessant preguntar-se quina és l'actitud més adequada dels adults davant dels models perjudicials. Al marge de la prohibició, queda l'alternativa de compartir-los i contribuir a despertar l'esperit crític dels menors. Aquest esforç, penso, resulta altament educatiu.