Bruixes (III)
La Bruixa de Blancaneus i els set nans, il·lustrada per Jennie Harbour
La repressió de la bruixa es manifesta de diferents maneres, en funció de si una persona és introvertida o extrovertida. En el primer cas, els efectes d'aquesta repressió es poden sentir de manera interna o física. En forma d'angoixa, ansietat, dolències psicosomàtiques, esgotament extrem... Les persones extrovertides, per contra, si no la reconeixen, poden esdevenir assetjadores i controlar el seu entorn de manera obsessiva: la vida dels fills, companys de feina, parella... poden ferir-los amb comentaris mordaços i fins i tot pensar que, d’aquesta manera, els ofereixen una ajuda inestimable.
La força de la nostra bruixa interior és indiscutible, per bé o per mal, ens dóna molta energia (recordem la dita en castellà, mala hierba nunca muere). En sentit positiu, si la sabem reconduir, pot resultar una font de creativitat. En la ràbia o ira interiors, s'hi genera una adrenalina vital, que podem canalitzar a través de projectes creatius o simplement, per defensar els nostres drets. Per altra banda, tampoc hem d’oblidar que les bruixes en els contes són personatges que estan molt connectats a la màgia i la saviesa profundes. Algunes d’elles, van acompanyades d’una òliba, animal associat al coneixement i la capacitat de percebre en la obscuritat. En la nostra vida quotidiana, això es pot traduir en el poder de la intuïció. Aquell oblidat instint de supervivència, l’olfacte primari que ens pot servir de guia, com si fos una llumeta en la foscor de la nit. Moltes persones escèptiques es neguen a acceptar aquesta forma de coneixement i és ben cert que el racionalisme extrem de la nostra societat, ha fet minvar aquesta manera de percebre el món. Segurament les nostres àvies són (o eren) molt més intuïtives que nosaltres...
Algunes vegades, ens posem en assumptes que no ens convenen. Encara que la nostra bruixa interna ens xiuxiuegi a cau d'orella: aquest no és el teu camí, el nostre cap, el pensament racional, ens recomana que tirem endavant. No fer cas a la bruixa, segurament, ens donarà més d'un ensurt! Si aprenem a escoltar la nostra intuïció, que també és fruit de l’experiència, servim a Baba Yaga, escoltem la saviesa intuïtiva, una font ancestral, que pertany a les bruixes de tots els temps.
Aquest poder no es pot forçar, la intuïció apareix en moments inesperats, sense que nosaltres l'hàgim cridat voluntàriament. Amb tot, podem apendre és escoltar-la i fer-li cas quan convé, tot mirant-la directament als ulls, com qui guaita aquella òliba, que ens mira fit a fit sota la tènue llum de la lluna. També és important saber-la dinstingir de la por, o la simple superstició, una tasca que no sempre resulta fàcil, sobretot quan fem els primers passos cap a la vida adulta.
A tall de resum, és necessari recordar que totes les vessants de la bruixa han de sortir a respirar. La ira, la ràbia, la frustració, l’enveja, la intuïció, la saviesa profunda... Sempre ens ajudarà, serà la nostra aliada, mentre siguem conscients que forma part de nosaltres i l’acceptem com a tal. Si aprenem a conviure amb ella, doncs, haurem acomplert un tasca fonamental.
La força de la nostra bruixa interior és indiscutible, per bé o per mal, ens dóna molta energia (recordem la dita en castellà, mala hierba nunca muere). En sentit positiu, si la sabem reconduir, pot resultar una font de creativitat. En la ràbia o ira interiors, s'hi genera una adrenalina vital, que podem canalitzar a través de projectes creatius o simplement, per defensar els nostres drets. Per altra banda, tampoc hem d’oblidar que les bruixes en els contes són personatges que estan molt connectats a la màgia i la saviesa profundes. Algunes d’elles, van acompanyades d’una òliba, animal associat al coneixement i la capacitat de percebre en la obscuritat. En la nostra vida quotidiana, això es pot traduir en el poder de la intuïció. Aquell oblidat instint de supervivència, l’olfacte primari que ens pot servir de guia, com si fos una llumeta en la foscor de la nit. Moltes persones escèptiques es neguen a acceptar aquesta forma de coneixement i és ben cert que el racionalisme extrem de la nostra societat, ha fet minvar aquesta manera de percebre el món. Segurament les nostres àvies són (o eren) molt més intuïtives que nosaltres...
Algunes vegades, ens posem en assumptes que no ens convenen. Encara que la nostra bruixa interna ens xiuxiuegi a cau d'orella: aquest no és el teu camí, el nostre cap, el pensament racional, ens recomana que tirem endavant. No fer cas a la bruixa, segurament, ens donarà més d'un ensurt! Si aprenem a escoltar la nostra intuïció, que també és fruit de l’experiència, servim a Baba Yaga, escoltem la saviesa intuïtiva, una font ancestral, que pertany a les bruixes de tots els temps.
Aquest poder no es pot forçar, la intuïció apareix en moments inesperats, sense que nosaltres l'hàgim cridat voluntàriament. Amb tot, podem apendre és escoltar-la i fer-li cas quan convé, tot mirant-la directament als ulls, com qui guaita aquella òliba, que ens mira fit a fit sota la tènue llum de la lluna. També és important saber-la dinstingir de la por, o la simple superstició, una tasca que no sempre resulta fàcil, sobretot quan fem els primers passos cap a la vida adulta.
A tall de resum, és necessari recordar que totes les vessants de la bruixa han de sortir a respirar. La ira, la ràbia, la frustració, l’enveja, la intuïció, la saviesa profunda... Sempre ens ajudarà, serà la nostra aliada, mentre siguem conscients que forma part de nosaltres i l’acceptem com a tal. Si aprenem a conviure amb ella, doncs, haurem acomplert un tasca fonamental.
Fi
Comentaris
Clidice, la gent que té més problemes, normalment, és la que no reconeix la seva part fosca i va per la vida posant sempre la culpa als altres (projecció, en diuen els psicoanalistes). Evidentment, és molt més "fàcil" viure sense responsabilitats...