Desesperades
La 2 ha tornat a col·locar a la graella una nova temporada de la sèrie nord-americana Desperate Housewives. En una fotografia promocional, han utilitzat la recurrent imatge de la poma, un símbol que, com sabeu, acompanya la dona en nombrosos mites i que ha resistit el pas del temps. Tal vegada, la primera associació que ens vingui al cap tingui a veure amb Adam i Eva i la seva expulsió del paradís. Aquella fruita prohibida, de l’arbre del coneixement, que posa punt i final a la seva plàcida existència. És fàcil recordar també la famosa poma del judici de Paris, en la mitologia grega.
Eris, deessa de la discòrdia, enutjada per no estar convidada a les noces de Tetis i Peleu, llença una poma daurada en ple banquet, amb una inscripció: kallisti -per a la més bella-. Atena, Hera i Afrodita se la disputen. Per a poder decidir quina d’elles se la mereix, Hermes, el missatger dels déus, cerca el jove Paris, fill del rei de Troia, una persona imparcial. Les tres deesses l’intenten ensibornar, amb l’objectiu de ser les escollides. La primera, deessa de la saviesa i l’estratègia, li promet coratge i victòria en la batalla. La segona, esposa de Zeus, li assegura tot el poder que podria desitjar. Finalment, la tercera, li ofereix l’amor de la dona més bonica, Helena, esposa del rei d’Esparta. Com era de preveure, guanya la poderosa Afrodita. Serà amb aquest episodi que s’iniciarà la guerra de Troia. S’estableix, així, l’eterna relació entre passió i violència, de malaurada vigència.
Alguns autors, suggereixen que el judici de Paris representa un comitè psicològic, que ens obliga a decidir, en determinats moments de la vida, quin és l’arquetip que volem cultivar. Caldria iniciar un projecte professional? És oportú el matrimoni? Hem de deixar-nos endur per l’enamorament? La dona postmoderna té dificultats per prendre decisions, en aquest sentit. Vol tenir-ho tot. És per això que està desesperada?
Eris, deessa de la discòrdia, enutjada per no estar convidada a les noces de Tetis i Peleu, llença una poma daurada en ple banquet, amb una inscripció: kallisti -per a la més bella-. Atena, Hera i Afrodita se la disputen. Per a poder decidir quina d’elles se la mereix, Hermes, el missatger dels déus, cerca el jove Paris, fill del rei de Troia, una persona imparcial. Les tres deesses l’intenten ensibornar, amb l’objectiu de ser les escollides. La primera, deessa de la saviesa i l’estratègia, li promet coratge i victòria en la batalla. La segona, esposa de Zeus, li assegura tot el poder que podria desitjar. Finalment, la tercera, li ofereix l’amor de la dona més bonica, Helena, esposa del rei d’Esparta. Com era de preveure, guanya la poderosa Afrodita. Serà amb aquest episodi que s’iniciarà la guerra de Troia. S’estableix, així, l’eterna relació entre passió i violència, de malaurada vigència.
Alguns autors, suggereixen que el judici de Paris representa un comitè psicològic, que ens obliga a decidir, en determinats moments de la vida, quin és l’arquetip que volem cultivar. Caldria iniciar un projecte professional? És oportú el matrimoni? Hem de deixar-nos endur per l’enamorament? La dona postmoderna té dificultats per prendre decisions, en aquest sentit. Vol tenir-ho tot. És per això que està desesperada?
Comentaris
Algunes de les teves múltiples qüestions ja no afecten tan sols les dones, sinó tothom.
La relació entre passió i violència, en tot cas, segueix sent actual i pertinent. A veure què en traiem, tot i que qui més dades podria dur al debat és probable que no hi intervingui.