Funcionaris


Les retallades de ZP, han destapat la caixa dels trons. Segons Rafael Coloma, vicepresident de la Federación de Asociaciones de los Cuerpos de la Administración General del Estado, el problema no són els funcionaris, sinó una corrupta política administrativa.

Apunto alguns dels problemes clau, denunciats per Coloma: solapament de funcions, objectius poc clars, auditories inexistents, enxufisme indiscriminat a la gent de partit, subcontractacions abusives o manca de professionalitat.

Hem hagut d'arribar a una situació límit perquè es posin les cartes damunt de la taula. Ara s'entenen les incompetències, la fuga de talents, les oposicions frustrades i el desgavell generalitzat. Som a temps de posar fil a l'agulla? Triomfarà eternament, la mediocritat?

Comentaris

Clidice ha dit…
si, triomfarà eternament, perquè qui està dalt necessita els suports incondicionals d'aquells que li són de confiança per controlar l'administració. Un professional honest i competent és algú que no té futur en la funció pública, perquè això de la meritocràcia no va amb nosaltres. A nosaltres el que ens agrada és mantenir xarxes de poder i aquí qui més bé se'n surt és el llepaculs professional.
Lluís Bosch ha dit…
Una de les coses bones que ens ha dut la crisi és que tots plegats comencem a pensar què fem, com guanyem i com gastem els diners.
El tema dels funcionaris m'afecta de forma tangencial: tot i que mestre, sóc interí i per tant no-funcionari. Podria dir moltes coses dels funcionaris mestre. Algunes de bones i d'altres menys bones. És justament per aquest dilema que no penso fer vaga. Els sindicats, per exemple, s'han llençat a defensar els funcionaris i no han ni mitja paraula dels interins, que som els que perdrem el 100% del sou enlloc del 5%, perquè anirem a l'atur.
De tota manera, m'agradarà veure el curs que ve què diuen les mares i pares quan vegin que hi ha menys mestres a les escoles.
Clidice, el teu diagnòstic és tan lúcid com implacable, si no vas errada, difícilment sortirem d'aquest forat miserable. També cal dir que hi ha funcionaris competents i honrats, que sobreviuen com poden enmig de tot aquest podrimener...

Lluís, és cert que la crisi ens ha portat a reflexionar sobre temes imprescindibles però cal que no ens aturem aquí i que es proposin mesures realment transformadores. Ser solidaris amb els altres companys, com bé dius, és una assignatura pendent. I que els pares també es moguin, que són els més afectats!
S.N. ha dit…
com bé va dir una amiga meva el que s'hauria de fer és incentivar els bons treballadors i fer fora els zopencos. Amb això sol ja sortiriem de la crisi.
A mi, que sóc mestra, em cau l'ànima als peus de veure com la gent fa malament la feina, passa de tot i a sobre ho proclama als quatre vents i diuen que ja no tenen ganes...collons, que se'n vagin a una empresa privada a dir-li això al jefe!! Aviam si els hi riu les gràcies!!

Traducció del blog