Hat trick


Tamudo. Comiat cinc estrelles pel que ha estat un dels grans mites del club blanc-i-blau. Quedem-nos amb el millor i no pensem en els dos últims anys: la personalitat excessiva, el protagonisme desmesurat i la manca de compromís amb l'equip, en moments extremadament sensibles. Gràcies Tamudo. Ara, passem pàgina, pel bé de tothom.



Àrbitres. Diuen que no s'ha de parlar dels àrbitres i jo tinc ganes de parlar-ne. M'agradaria agafar paper i llapis i anotar les errades clamoroses de la temporada, que no han estat poques. Com quedaria la classificació, de no ser per les pífies arbitrals? Quins equips en sortirien més perjudicats? Em temo que tindríem força sorpreses. Però no parlem dels àrbitres...




Laporta. El diari El País, publicava ahir un reportatge sobre les tèrboles relacions del president del club més gran del món amb l'Uzbekistan, un país que permet obertament la tortura i l'esclavisme. La notícia és interessant, tenint en compte que si el Jan fa el salt definitiu a la política, el cas Millet podria passar a la categoria de simple anècdota. En dirà alguna cosa TV3? I Catalunya Ràdio? Potser RAC 1?



Comentaris

Lluís Bosch ha dit…
Res a dir sobre en Tamudo (qui és?) i dels àrbitres... Això del Laporta en canvi... ara m'ho vaig a mirar bé. Diu molt de la mena de gent que es fiquen en política...
Albert Olivé ha dit…
Pel que fa en Tamudo crec que tots els pericos ens quedem amb els anys bons que ens va donar. Hem sabut apartar les parts negatives i agrair-li tot el que ha fet per l'Espanyol
Àrbits... millor passar del tema perque al final a nosaltres i d'altres equips petits ens diuen ploreners.
I d'en Laporta; s'ha de reconeixer i em costa parlant d'aquest personatge, que ha presidit el millor f.c.barcelona de la història, però crec que és un personatge molt lamentable i que a dins seu porta molt més mal que no pas bé.
Lluís, Albert, gràcies pels comentaris. En general, penso que el món del futbol té un problema fonamental i és que els mitjans tendeixen a TAPAR-HO TOT perquè hi ha molts interessos en joc. Si sabéssim què s'amaga vertaderament darrere la trajectòria de molts jugadors, què motiva les "errades" arbitrals o en què s'inverteix el capital dels clubs, em temo que quedaríem esgarrifats! Tot i això, m'agrada molt el futbol (l'Espanyol, bàsicament) i és evident que té una part lúdica i social molt interessant...
S.N. ha dit…
Visca l'espanyol!

Traducció del blog