Degoteig

No fa ni quatre dies, s'acomiadava Arturo San Agustín, a les pàgines d'El Periódico de Catalunya. Ahir va ser el torn de Félix de Azúa, que va dir adéu amb un article demolidor. El que més em va sorprendre va ser el seu absolut convenciment que resulta impossible influir en la vida pública, a través de la paraula escrita a la premsa. Quanta desesperança!

Altres periodistes reconeguts han desertat de diaris de gran tirada. Manuel Trallero o Jordi Juan, van ser casos sonats a La Vanguardia. Al marge que tinguin idees més o menys afins a les nostres, no pot ser bona notícia que tants professionals expressin que la seva feina ha deixat de tenir sentit, a les trinxeres de sempre.

Però n'hi ha que resisteixen. Recordo, en el mateix Periódico, un article que parlava de la sorpresa que experimenten alguns visitants estrangers, en constatar que, en els nostres mitjans, la gran majoria de tertúlies són protagonitzades pels mateixos personatges, amb independència del tema que es tracti (de què tenim por?). En altres països, amb més tradició democràtica, per a cada debat es sol·licita la col·laboració de persones expertes en la matèria, de manera que un ampli ventall de ciutadans participa en els mitjans. Sembla que aquí ens passa just a la inversa. Cada cop són menys. I sempre els mateixos. És per preocupar-se, no trobeu?