Subtil inspiració


Fa una colla de setmanes, escoltava l'escriptora Mercedes Abad al programa Versió Rac1 (magnífic espai radiofònic), parlant del seu darrer llibre Media docena de robos y un par de mentiras. L'autora feia una delicada i convincent apologia del plagi. Segons Abad, és legítim apropiar-se de la idea d'una altra persona per desenvolupar-la i convertir-la en una narració ben travada, la qual cosa, sempre segons Abad, és tot un art. El que se li ha de reonconèixer a l'escriptora és que ho diu en veu alta: anomena la llavor de la qual ha germinat la seva obra, confessió que no tothom té la dignitat de fer. Penso en la subtil inspiració de tants articulistes a l'hora d'escriure les seves columnes als diaris, revistes i portals a internet. Porto uns quants anys escrivint (sempre desinteressada i gratuïtament) i m'he trobat no poques vegades amb escrits sospitosament semblants als meus. Entenc que la lectura nodreix a tota persona que escriu (dit sigui de passada que no crec que jo digui res excepcional), però considero que hi ha una línia que no s'hauria de traspassar mai. És la frontera del respecte intel·lectual, que consisteix en no vampiritzar els altres per signar textos que passin com a propis i treure'n, en acabat, un rendiment econòmic.


Comentaris

Anònim ha dit…
Uf! em penso que en l'era d'internet tot aixo es molt dificil de controlar...pero tens rao!
MartaO.
Hola, Marta, és cert que és molt difícil de controlar (i de demostrar), queda tot a la consciència de cadascú... i ja sabem que a vegades n'hi ha ben poca...

Traducció del blog