Esquizofrènia i "Tercer Món"

Hi ha lectures que em deixen perplexa. Segons estudis internacionals patrocinats per l'OMS, el curs de l'esquizofrènia és significativament millor en països en vies de desenvolupament o Tercer Món, com per exemple, Índia, Nigèria i Colòmbia, que en països tecnològicament més avançats com ara Dinamarca, Regne Unit o Estats Units. En l'esmentada investigació, el 63% dels pacients dels països en vies de desenvolupament van experimentar un curs més benigne de la malaltia, que va conduir a la remissió completa, mentre que en els desenvolupats ho van assolir només el 37%. Al mateix temps, mentre que el deteriorament social es va donar en el 16% dels participants, en els països no desenvolupats, en els altres va ascendir fins al 42%. Per altra banda, el percentatge de persones que prenia medicació antipsicòtica durant l'estudi, en el primer cas era del 16% i en el segon del 61%.

Es tracta d'una autèntica paradoxa, que ha fet reflexionar molts professionals. Es qüestiona si l'ús de psicofàrmacs, més habitual en els països desenvolupats, en certa manera, no resulta iatrogènic. És perjudicial la psiquiatrització excessiva de la nostra societat? La no estigmatització dels països en vies de desenvolupament, és un factor de protecció per a les persones que pateixen esquizofrènia? En principi, sóc partidària de la intervenció precoç, a l'hora de tractar el trastorn. Ara bé, no pot representar, aquesta precocitat, el perill d'entrar en una roda de la qual ja no es podrà sortir?