Tot era mentida

Cada cop miro menys la televisió. Dedico més estones a llegir, malgrat que això comporti greus decepcions. En general, sóc més partidària de la lucidesa que de l'anestèsia -encara que, si, tots la necessitem, en algun moment-.

Diuen les persones entenimentades, que la maduresa no és possible sense mantenir viu l'infant que portem dins. Vet aquí la pregunta que em vaig fer ahir a la nit, abans d'anar a dormir. Com es pot obrir els ulls al món, sense cometre un terrible infanticidi?

Els valors en els quals es cimenta l'educació, en el decurs dels anys, cauen indefectiblement, com un castell de naips. Un darrere l'altre. Enmig de la putrefecció que ens envolta, sento una dolorosa nostàlgia de la llum del passat. Una voluntat d'autenticitat i, perdoneu l'expressió, certa netedat d'esperit. Miri on miri, hi trobo mentida, doble moral, resignació, interès, falsedat o punyalada.

Mantenir viu l'infant... Es diu aviat.