La Hipàtia d'Amenábar
Alejandro Amenábar ha recuperat la història de la matemàtica romana Hipàtia i ha aconseguit un film molt recomanable, de gran actualitat, un clam contra el fanatisme que pot aparèixer sota les més variades disfresses.
Una convincent Rachel Weisz dóna vida a la brillant astrònoma, dona avançada al seu temps, que es queda completament sola en la defensa del coneixement filosòfic, punt de llum en un món regit per l'extremisme religiós.
La principal discussió que van mantenir el director i l'actriu durant el rodatge va sorgir arrel de la sexualitat d'Hipàtia. Mentre que Weisz era partidària d'una relació sentimental, Amenábar insistia en què el seu rol no havia de ser el d'amant ni secretària de ningú -eterns papers de les dones en el cinema- sinó el de transmissora de saviesa als congèneres masculins.
Qui dels dos tenia raó? Són incompatibles les dues facetes?
En una escena de la pel·lícula, Teó, pare d'Hipàtia, davant la suspicàcia dels compatriotes respecte la solteria de la filla, assegura que no permetria que Hipàtia es casés i es veiés sotmesa a la voluntat de cap marit perquè això l'allunyaria de la passió per l'astronomia i seria com matar-la.
El dilema continua vigent.
Comentaris
Tot i que hi ha opinions per tots els gustos (hi ha crítics que l'han lapidat) a mi em va agradar i em va fer pensar. Si la comparem amb les escombraries que es projecten a les grans sales, francament, no està gens malament!
Salutacions.